Una copa mig diluïda

L'immens esce­nari que suposa que Bar­ce­lona sigui la seu d'una com­pe­tició com la copa dóna encara més pres­tigi a un tor­neig que manté intacte la seva esplen­dor i el seu interès, tot el con­trari que la lliga ACB, que, per les audiències tele­vi­si­ves que regis­tra –el cas català seria un oasi–, sem­bla que cada cop crea menys expec­tació entre els espec­ta­dors i que s'arra­cona davant l'impa­ra­ble allau del fut­bol cen­trat en un duel mani­queu entre el Barça de Guar­di­ola i el Real Madrid de Mou­rinho. La mag­ni­tud de la Ciu­tat Com­tal, però, fa que la presència de l'esde­ve­ni­ment sigui minsa al car­rer i quedi diluïda entre els quilòmetres de ciment de la capi­tal cata­lana, fins i tot en els acces­sos a l'ane­lla olímpica, on pot­ser cal­dria una mica més d'infor­mació i vis­to­si­tat sobre el qua­tre dies de glòria del bàsquet esta­tal.

L'esforç de l'orga­nit­zació, però, és enco­mi­a­ble. La Zona Basket a l'Arc del Tri­omf és la més gran de totes les que s'han mun­tat ara (3.000 metres qua­drats de cis­te­lles, jocs rela­ci­o­nats amb el bàsquet i fins i tot recre­a­ci­ons vir­tu­als amb els ger­mans Gasol de pro­ta­go­nis­tes), però la presència de públic no va ser mas­siva, segu­ra­ment, perquè es trac­tava del pri­mer dia i perquè era fei­ner. “La volun­tat de Bar­ce­lona d'allot­jar una com­pe­tició així vol dir que la ciu­tat està bol­cada amb el bàsquet. Ara només espero que hi passi molta gent, que és l'únic que falta”, va direc­tor gene­ral de l'ACB Albert Agustí. La presència d'Epi, Nor­ris, Manolo Flo­res i Santi Abad, entre d'altres, van posar el to nostàlgic a un acte que s'emmarca en una com­pe­tició que fa 26 anys que no es veu a la ciu­tat.

A la falta de caliu al car­rer, s'hi con­tra­posa el que es viu dins el Palau Sant Jordi. En una ins­tal·lació per­fecta per aco­llir aquest tipus d'esde­ve­ni­ments, el color i el bon ambi­ent a les gra­des fan que hom es trobi davant d'un tor­neig espe­cial, com si es tractés d'un euro­peu o d'un mun­dial. Com si cada par­tit fos una final. En el pri­mer matx de quarts, en el derbi basc, hi havia molt més de tres quarts d'entrada i quin goig que feien les afi­ci­ons cele­brant cada cis­te­lla i fes­te­jant les acci­ons dels seus equips. Una cali­desa que con­trasta, però, amb la fre­dor d'alguns con­vi­dats VIP, que sem­bla que els interessa més fer-se veure i pre­su­mir de ser en una cita tan impor­tant que la com­pe­tició en si mateixa. Amb tot, l'esport que és allò que mou tota aquesta maquinària, està per sobre de tot això. La copa, atesa l'experiència dins del Sant Jordi con­ti­nua molt viva, i ahir tan sols va començar a escal­far motors.