L'enfrontament de quarts que menys igualat havia de ser segons tots els pronòstics va ser el més emocionant i més bonic de veure. En un ambient fenomenal a les graderies, el Fuenlabrada va fer patir moltíssim un Real Madrid que no va respirar tranquil fins els últims quatre minuts i mig de partit quan un parell d'accions de Velickovic i un triple de Sergio Rodríguez van obrir una escletxa gairebé insalvable per l'equip de Porfirio Fisac (66-59 a 4:23 del final). L'aler pivot serbi, tal i com li ha passat a Rabaseda en el Barça, ha encadenat dos partits excel·lents (el primer a la pista del Banca Cívica a la lliga) i ahir va ser l'home fonamental perquè Laso no comencés a tenir un peu fora de l'equip el mes de febrer.

El Madrid, sense idees, va anar a remolc durant el primer període (9-14, 6') i, més endavant no va poder desfer-se d'un equip liderat per l'inspiració de Penney (10 punts en el segon període) que va arribar al descans amb només quatre punts de desavantatge (35-31).

El malson va continuar pel després de sortir dels vestidors. Si la zona 2-3 plantejada per Fisac ja havia fet mal els de Laso, l'aparició de Mainoldi (8 punt en el tercer quart) va ser clau per contrarestar la millor punteria dels blancs (2/9 triples en els dos primers quarts i 3/4 de sortida en el tercer). Amb aquest panorama tot seguia igualat i més després d'un triple estratosfèric de Laviña al final de la possessió (50-46, 27'). Les coses no pintaven bé pel Madrid. No trobava el ritme que li convenia –no podia córrer en contraatac i, en estàtic, no tenia idees– i el seu rival ja creia en la victòria. Però un triple que no va voler entrar de Penney amb 61-59 a 6 minuts del final, va marcar un punt d'inflexió. Aleshores els blancs van fer un parcial de 7-0 que va decantar la balança. El reconeixement de l'afició del Fuenlabrada va ser el mateix. Els jugadors van cantar i ballar amb el seu públic després del partit, a peu de pista i a la graderia.