Els petits detalls. Sovint aquesta és una de les fra­ses més empra­des pels entre­na­dors de bàsquet pro­fes­si­o­nal per expli­car per què es perd o es gua­nya. Ahir, a Desio, una ciu­tat a uns deu quilòmetres al sud de Cantù –el Ben­net juga allí perquè el seu pavelló, el Palas­port Pia­ne­lla, de menys de 4.000 espec­ta­dors no té les con­di­ci­ons que exi­geix l'Euro­lliga–, un tir de l'exblau­grana Gian­luca Basile deci­dia o bé la victòria i la clas­si­fi­cació automàtica per als quarts de final del Barça Regal, o bé la der­rota dels blau­grana i l'obli­gació de vèncer el Mac­cabi en la pro­pera jor­nada al Palau per poder clas­si­fi­car-se. El tir forçat i errat a un segon per aca­bar el par­tit de l'escorta italià va supo­sar l'eli­mi­nació dels de la Llom­bar­dia, ja que, amb el tri­omf con­tra el Zal­gi­ris, l'equip isra­elià es clas­si­fica per als quarts com a segon de grup. Per tant, la jor­nada següent és intrans­cen­dent.

L'emoció que hi va haver al final res­pon a la fer­mesa en el joc local per no aco­mi­a­dar-se de la com­pe­tició i perquè el Barça no passa un bon moment de joc. Tot i el tri­omf, els atacs blau­grana van tor­nar a ser –i això passa massa sovint aquest curs– poc fluids, i amb una dependència abso­luta de Navarro (el capità, però, supleix el baix estat de forma a còpia d'intel·ligència, ja que va rebre 8 fal­tes, l'última a 24 segons del final i els dos tirs lliu­res van ser­vir per avançar el seu equip) i Lor­bek. I ahir cap dels dos va estar a un gran nivell. Resul­tat: pati­ment. La baixa d'Eid­son va ser com­pen­sada per l'absència en el bàndol italià de Micov, també lesi­o­nat. Amb aquest pano­rama els ita­li­ans van jugar prou bé, fent dos con­tra un a Navarro sem­pre que podien i apro­fi­tant-se de la mala pun­te­ria dels visi­tants, que, una altra vegada, van tenir un dia nefast en el tir de tres punts (3/16, 2 de Raba­seda, pot­ser l'home més ins­pi­rat en el joc exte­rior).

El Cantù en va tenir prou amb el 7/19 tri­ples per man­te­nir a rat­lla el Barça que, sobre­tot en la segona mei­tat del par­tit, va abu­sar del tir fàcil, de mit­jana i llarga distància que va fallar habi­tu­al­ment. Fal­tava agres­si­vi­tat en atac, un fet que, encara sort, es va bus­car en els últims minuts del matx, quan Lor­bek i Ndong van con­nec­tar bé dins la zona i van per­me­tre fer un par­cial de 0-9 (60-61en cinc minuts i a 2:22 del final del matx). Va ser un moment clau, perquè els locals, diri­gits per l'exbase del Mac­cabi Perkins –defen­sat per Mickeal– van dur el ritme de par­tit. Entre ell, Leu­nen (aler pivot) i Sher­ma­dini, van fer anar de cor­coll els blau­grana. I sort que en aquest par­tit hi havia Pero­vic, que va ser qui millor va atu­rar el pivot georgià en un equip que, però, va jugar gai­rebé sem­pre obert, cre­ant molts pro­ble­mes al Barça. En l'última pos­sessió, i a diferència del matx entre el Bil­bao i el Siena, Xavi Pas­cual va deci­dir defen­sar i no fer falta, tot i que fal­ta­ven 24 segons, el resul­tat era de 62-63 i el Cantù tenia una estadística de 5/11 en tirs lliu­res. Sort que Brun­ner va fallar una pas­sada i que Basso va per­do­nar el seu exe­quip.