S'entrena al pavelló del Pla de la Concòrdia del seu Montgat natal esperant el visat que li ha de permetre aterrar a l'NBA femenina. Fa deu dies que ho espera i la lliga nord-americana comença divendres. L'espera se li fa eterna, però no està sola. Està acompanyada del seu germà Jordi, el veritable culpable que la Sílvia jugui a bàsquet. És la Sílvia Domínguez, una montgatina sorgida del planter internacional que és l'escola Mireia –d'allà hi han sorgit, per exemple, Ingrid Pons, Laura Antoja i Ferran Martínez– i que acaba de fitxar per les Seattle Storm.

Els somnis a vegades es fan realitat, explica la base: “Recordo quan jugava amb el meu germà al pati de casa, sempre parlàvem de bàsquet i de l'NBA. Ell en va ser el culpable, perquè si hagués fet tennis o futbol jo també l'hauria seguit.” En Jordi també és conegut perquè presenta a Gol TV les jornades de futbol cada diumenge: “Estic vivint el meu somni frustrat, que és el bàsquet, a través de la meva germana. El que he après és a lluitar sempre al màxim com a lema de la vida.” I no és estrany, perquè la Sílvia no ho ha tingut gens fàcil. La frase que més havia sentit és que, amb la seva alçada (1m65) no es podia dedicar al bàsquet: “Tenia dues opcions: rendir-me o treballar el doble, i vaig escollir la segona opció.” Només té 25 anys i ja és de les millors jugadores europees. Campiona d'Eurolliga dos anys seguits, campiona d'Europa sub-20 i MVP del torneig, internacional fix... El currículum és inacabable.

Sílvia Domínguez va fer el salt de Montgat al bressol del bàsquet de ben petita i va començar a jugar amb nens al Sant Josep perquè no hi havia equips femenins de la seva edat ni mixtos. Després va jugar al Gitanjali, un escola amb tradició històrica en el bàsquet de base de l'Estat, en la qual va coincidir amb Anna Cruz, jugadora internacional del Rivas Ecópolis. Les dues van passar a l'Universitari, l'antic UB Barça. Després va anar a l'Estudiantes de Madrid (2004-2006) abans d'arribar a Salamanca i fer eclosió. Aquest estiu va fer el salt a València: “El Ros és un equip molt professional, ambiciós i amb grans jugadores. N'estic contentíssima.”