EL TEMPS MORT
La unificació dels calendaris
Anem cap al caos. La FIBA ha expressat que vol fer partits de seleccions durant la temporada, sembla que el motiu és que els aficionats han de tenir dret a veure les seves seleccions durant l'any i al propi país, no només a l'estiu i a la seu d'on es faci el campionat. L'Eurolliga ha desplaçat els partits dels dimecres als divendres, sembla que el motiu és no coincidir amb la Champions de futbol. A l'estiu els europeus, mundials i Jocs Olímpics solen ser a finals d'agost o al setembre, i els jugadors que hi participen s'incorporen als seus clubs pocs dies abans de l'inici de les lligues. Unes lligues amb calendaris llargs i amb algunes fases de poc interès.
Per dir-ho clar, tothom va a la seva. Per molt que es vulguin trobar arguments més o menys lògics, el veritable motiu és treure el màxim rendiment econòmic dels plantejaments que es fan. No es té gaire en compte l'aficionat i la seva opinió. No recordo que ningú hagi presentat estudis fiables sobre això. Tampoc es té en compte el més important, que tot és bàsquet, i que una planificació coherent beneficiaria totes les parts.
És difícil poder fer seure tots els estaments a debatre aquest tema; però, en vista del tarannà dels responsables, més difícil és encara poder arribar a acords.
Els partits de seleccions enmig de la temporada tindran tots els jugadors estrella, inclosos els de l'NBA? Un Espanya-Holanda per classificar-se per a no sé què, a disputar-se vés a saber quan, tindrà molt interès? Als aficionats del Barça els sembla bé veure el seu equip diumenge al matí després d'haver jugat divendres a la nit a Moscou o Istanbul? Aquest mateixos aficionats tenen el mateix interès per als partits d'inici de la lliga quan saben que els seus jugadors estrella no han fet la pretemporada, no han promocionat el seu equip els dies previs i poden tenir certa saturació postcampionat de seleccions? I podríem continuar...
I els jugadors estrella, quan descansen? S'ha de pensar en els aficionats, la competició, els equips, les seleccions, però els veritables protagonistes són els jugadors amb talent, els millors, els que juguen totes les competicions. Algú ha pensat en ells? La bona salut, la motivació i el millor estat emocional per transmetre als aficionats, hi seran amb aquest calendari?
Sense tenir la solució magistral, que sens dubte arribaria amb el diàleg i escoltant totes les parts, vull fer algunes propostes que crec que ajudarien:
- Escurçar la duració de les lligues. Incrementar el nombre de partits setmanals en les fases de més interès.
- No fer coincidir l'època de màxim interès de la lliga i l'Eurolliga.
- En aquestes dues competicions, alliberar de partits, mitjançant fases, alguns equips sobrecarregats de calendari.
- Fer els campionats de seleccions (excepte Jocs Olímpics) al principi de l'estiu.
- I, sobretot, que totes les parts assumeixin que parlem del mateix esport, practicat pels mateixos jugadors, i que hauria de revertir en beneficis mutus.