Joan Carles Navarro

Joan Car­les Navarro ha estat elo­giat per enèsima vegada arran de la seva des­ta­cada actu­ació con­tra el Real Madrid el 30 de desem­bre pas­sat en par­tit de la Lliga Endesa.

Avui en dia, hi ha un gra­pat de juga­dors que des­ta­quen per les seves habi­li­tats físiques. No és el cas de Navarro. Navarro uneix unes grans habi­li­tats tècni­ques a qua­li­tats men­tals i com­pe­ti­ti­ves que només tenen els grans espor­tis­tes.

El juga­dor des­taca per la gran capa­ci­tat ano­ta­dora. Els seus recur­sos tècnics li per­me­ten ano­tar en el tir exte­rior (enguany amb un 41% en tirs de tres punts), però és espe­ci­al­ment difícil d'atu­rar en l'u con­tra u, amb diver­si­tat de fina­lit­za­ci­ons i amb la cone­guda “bomba”, que li per­met superar els adver­sa­ris per velo­ci­tat i ele­vació (aquesta tem­po­rada amb un excel·lent 56% en tirs de dos punts).

De juga­dors amb grans habi­li­tats tècni­ques també n'hi ha molts, però què fa a Joan Car­les Navarro dife­rent? Dues qua­li­tats. Pri­mer, la velo­ci­tat d'exe­cució: és capaç de dei­xar enrere el defen­sor en l'arren­cada i amb els can­vis de ritme, les atu­ra­des i les fina­lit­za­ci­ons. Segon, el grau d'acti­vi­tat: cerca rebre la pilota, tre­ba­lla amb fin­tes, s'anti­cipa i, sobre­tot, amenaça contínua­ment. Us podeu fixar que, només arri­bar a l'atac, busca crear i jugar amb con­tinuïtat, men­tre que altres juga­dors neces­si­ten col·locar-se abans d'actuar.

Té un impacte bru­tal en el joc, no ens hem d'estra­nyar que el seu equip ho noti, i molt, quan no juga. Domina el joc, fa que passi allò que ell vol i els altres van a remolc.

Són les qua­li­tats men­tals les que real­ment dife­ren­cien Navarro de la resta. És un com­pe­ti­dor nat, li agra­den els rep­tes i creix i se supera en els par­tits impor­tants i con­tra rivals difícils. És un juga­dor que sem­pre gau­deix jugant i fa millors els com­panys, no només perquè atreu les defen­ses i els deixa més lliu­res, sinó perquè és capaç de lle­gir el joc amb natu­ra­li­tat i ser generós en les assistències (tres de mit­jana, per mitja de Jay­cee Car­roll, per posar un exem­ple d'un altre ano­ta­dor nat). Té una gran auto­con­fiança que li per­met con­ti­nuar com­pe­tint a un alt nivell, fins i tot quan no està encer­tat. És un líder silenciós, amb el seu exem­ple ha estat capaç de gua­nyar-se l'estima i l'admi­ració de tot­hom: tots els entre­na­dors que ha tin­gut, els com­panys, els rivals, la premsa i l'afició.

En una tem­po­rada difícil pels pro­ble­mes físics que té, podem estar segurs que, quan hi hagi de ser, en els moments clau, hi serà. Que puguem gau­dir per molts anys de l'art i la màgia de Joan Car­les Navarro.