Lliga Endesa
Entre amics
Pere Tomàs, després de tota una vida al Joventut, on era el capità, juga per primera vegada oficialment contra la ‘seva' Penya
Pere Tomàs (5-9-1989 Llucmajor, Mallorca) va prendre aquest estiu una decisió difícil: deixar Badalona. El capità de la Penya deixava el club al qual va arribar sent un nen i del qual va marxar sent un home. Una decisió valenta. Avui s'enfronta per primera vegada en partit oficial amb el Joventut, el club de la seva vida: “Serà un partit especial, però intentaré agafar-m'ho com tots els partits, però serà diferent pels anys que he estat a la Penya, de totes maneres segur que ho notaré més quan vagi a Badalona.” Pere Tomàs ja es va trobar en pretemporada la Penya en un amistós i relata la sensació: “És molt estrany, perquè tinc molta relació amb molts jugadors de l'equip i no sabia què fer.” El jove sorgit del planter de la Penya assegura que els seus col·legues estan a un bon nivell “perquè han sorgit de petits i han arribat al primer equip i estan demostrant que estan fent bé les coses”, i reconeix que qui està superant totes les seves expectatives és Vives: “El Guillem sempre he dit que és un jugador que ho podia fer molt bé, perquè té moltes condicions per triomfar en el món del bàsquet, però tan tan bé tampoc no m'ho esperava. Ni tan bé ni tan de pressa, és intel·ligent, ha sabut agafar la responsabilitat i és un luxe.”
Pere Tomàs, que feia 11 temporades que era a Badalona, va decidir fer les maletes i anar cap a Saragossa, una adaptació que ha estat ràpida: “Ha estat menys dur del que m'esperava, no significa que no trobi a faltar Badalona, perquè sempre he dit que tinc dues cases, a Mallorca i a Badalona, però aquí m'han posat moltes facilitats perquè m'hi adapti”, encara que reconeix que ell és un home de mar i subratlla el que no li agrada: “El clima. A Saragossa fa molt més fred i molt més vent que a Badalona. És una ciutat gran, que té de tot, i pots fer-hi de tot, pensava que era més petita.” L'exjugador de la Penya reconeix que té molt present la gent de Badalona: “Enyoro la gent, els amics que tinc allà, però no hi he perdut el contacte; a través de les xarxes socials i les noves tecnologies em sento com si fos allà.”
Aparcat el malson de la lesió
En el tram final de l'etapa de Pere Tomàs a la Penya, l'excapità va tenir una lesió greu al genoll que el va obligar a operar-se. Els dubtes van planar durant un temps, perquè va estar un any de baixa, però les coses han anat molt bé: “Sóc molt feliç, perquè, gràcies a Déu, tot ha anat rodat després de la lesió, la prova de foc era jugar dos partits per setmana com faig ara amb el CAI, i estic molt bé i es pot dir que ho tinc superat al 100%.” Un dels punts decisius perquè Pere Tomàs anés a Saragossa aquest estiu era la presència del seu gran amic Henk Norel: “Som molt amics, però des que he arribat portem un horari diferent, perquè ell fa la recuperació, però ens seguim veient, ens animem mútuament. Les lesions no s'han portat bé amb el Henk, però des que he arribat el veig animat, sobretot després de la temporada que va fer el curs passat, i el veig amb moltes ganes, no crec que trigui gaire a tornar.” Pere Tomàs també destaca que a Saragossa s'ha tornat a sentir important com a jugador: “M'estan donant confiança i l'estic intentant aprofitar, els últims partits no hem estat gaire bé i hem d'intentar ser un equip, som molts jugadors nous i ens hem d'acabar de conèixer i anar tots a l'una, i és el que estem intentant. Ens falta acoblar-nos i saber cadascú què ha de fer, quan ho fem tot va bé, però ens falta regularitat.” Finalment, el capità també ha destacat que Saragossa és una ciutat de bàsquet, però... “L'afició de Saragossa té la mateixa passió pel CAI que l'afició de Badalona per la Penya, però aquí no hi ha la passió de bàsquet que hi ha allà quant a bàsquet de base. Aquí el CAI és referència, però a Badalona hi ha molts més clubs i pavellons on aturar-se per veure bàsquet cada dissabte o diumenge a totes hores.”