ACB

Lliga Endesa

Entre amics

Pere Tomàs, després de tota una vida al Joventut, on era el capità, juga per primera vegada oficialment contra la ‘seva' Penya

“L'afició de Saragossa té la mateixa passió pel CAI que la de Badalona per la Penya, però aquí no hi ha tants clubs de base”

Pere Tomàs (5-9-1989 Lluc­ma­jor, Mallorca) va pren­dre aquest estiu una decisió difícil: dei­xar Bada­lona. El capità de la Penya dei­xava el club al qual va arri­bar sent un nen i del qual va mar­xar sent un home. Una decisió valenta. Avui s'enfronta per pri­mera vegada en par­tit ofi­cial amb el Joven­tut, el club de la seva vida: “Serà un par­tit espe­cial, però inten­taré aga­far-m'ho com tots els par­tits, però serà dife­rent pels anys que he estat a la Penya, de totes mane­res segur que ho notaré més quan vagi a Bada­lona.” Pere Tomàs ja es va tro­bar en pre­tem­po­rada la Penya en un amistós i relata la sen­sació: “És molt estrany, perquè tinc molta relació amb molts juga­dors de l'equip i no sabia què fer.” El jove sor­git del plan­ter de la Penya asse­gura que els seus col·legues estan a un bon nivell “perquè han sor­git de petits i han arri­bat al pri­mer equip i estan demos­trant que estan fent bé les coses”, i reco­neix que qui està superant totes les seves expec­ta­ti­ves és Vives: “El Gui­llem sem­pre he dit que és un juga­dor que ho podia fer molt bé, perquè té mol­tes con­di­ci­ons per tri­om­far en el món del bàsquet, però tan tan bé tam­poc no m'ho espe­rava. Ni tan bé ni tan de pressa, és intel·ligent, ha sabut aga­far la res­pon­sa­bi­li­tat i és un luxe.”

Pere Tomàs, que feia 11 tem­po­ra­des que era a Bada­lona, va deci­dir fer les male­tes i anar cap a Sara­gossa, una adap­tació que ha estat ràpida: “Ha estat menys dur del que m'espe­rava, no sig­ni­fica que no trobi a fal­tar Bada­lona, perquè sem­pre he dit que tinc dues cases, a Mallorca i a Bada­lona, però aquí m'han posat mol­tes faci­li­tats perquè m'hi adapti”, encara que reco­neix que ell és un home de mar i subrat­lla el que no li agrada: “El clima. A Sara­gossa fa molt més fred i molt més vent que a Bada­lona. És una ciu­tat gran, que té de tot, i pots fer-hi de tot, pen­sava que era més petita.” L'exju­ga­dor de la Penya reco­neix que té molt pre­sent la gent de Bada­lona: “Enyoro la gent, els amics que tinc allà, però no hi he per­dut el con­tacte; a través de les xar­xes soci­als i les noves tec­no­lo­gies em sento com si fos allà.”

Apar­cat el mal­son de la lesió

En el tram final de l'etapa de Pere Tomàs a la Penya, l'exca­pità va tenir una lesió greu al genoll que el va obli­gar a ope­rar-se. Els dub­tes van pla­nar durant un temps, perquè va estar un any de baixa, però les coses han anat molt bé: “Sóc molt feliç, perquè, gràcies a Déu, tot ha anat rodat després de la lesió, la prova de foc era jugar dos par­tits per set­mana com faig ara amb el CAI, i estic molt bé i es pot dir que ho tinc superat al 100%.” Un dels punts deci­sius perquè Pere Tomàs anés a Sara­gossa aquest estiu era la presència del seu gran amic Henk Norel: “Som molt amics, però des que he arri­bat por­tem un horari dife­rent, perquè ell fa la recu­pe­ració, però ens seguim veient, ens ani­mem mútua­ment. Les lesi­ons no s'han por­tat bé amb el Henk, però des que he arri­bat el veig ani­mat, sobre­tot després de la tem­po­rada que va fer el curs pas­sat, i el veig amb mol­tes ganes, no crec que tri­gui gaire a tor­nar.” Pere Tomàs també des­taca que a Sara­gossa s'ha tor­nat a sen­tir impor­tant com a juga­dor: “M'estan donant con­fiança i l'estic inten­tant apro­fi­tar, els últims par­tits no hem estat gaire bé i hem d'inten­tar ser un equip, som molts juga­dors nous i ens hem d'aca­bar de conèixer i anar tots a l'una, i és el que estem inten­tant. Ens falta aco­blar-nos i saber cadascú què ha de fer, quan ho fem tot va bé, però ens falta regu­la­ri­tat.” Final­ment, el capità també ha des­ta­cat que Sara­gossa és una ciu­tat de bàsquet, però... “L'afició de Sara­gossa té la mateixa passió pel CAI que l'afició de Bada­lona per la Penya, però aquí no hi ha la passió de bàsquet que hi ha allà quant a bàsquet de base. Aquí el CAI és referència, però a Bada­lona hi ha molts més clubs i pave­llons on atu­rar-se per veure bàsquet cada dis­sabte o diu­menge a totes hores.”

11
temporades
va jugar Pere Tomàs al Joventut des que va aterrar el 2003 des de Llucmajor (Mallorca).
21
minuts
de mitjana disposa aquesta temporada el jugador mallorquí al CAI Saragossa.
1
any
entre una cosa i l'altra va estar de baixa Pere Tomàs per problemes en un genoll que el van obligar a operar-se. Entre mig va jugar tres partits, però va haver de parar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.