I per molts anys més

Ramon Sitjà era ahir la feli­ci­tat per­so­ni­fi­cada. Sis dies després de fer 90 anys, el bàsquet gironí li va rega­lar una diada feta i pen­sada per a ell, per a una per­sona que ha dedi­cat amb devoció més de tres quar­tes parts de la seva vida a aquest esport. A intro­duir-lo per la ciu­tat i la demar­cació, a difon­dre'l amb passió des del seu nivell més ele­men­tal. A peu de pista.

Pocs –o pot­ser ningú– gene­ren tanta una­ni­mi­tat en el bàsquet a la ciu­tat com ell. Tot­hom és cons­ci­ent que res hau­ria estat igual les últi­mes dues o tres dècades sense el seu gra de sorra ini­cial. És per això que la seva és una veu auto­rit­zada, escol­tada i, sobre­tot entre els petits, admi­rada quan visita, sovint, el pavelló de Sant Josep. I és per això que ahir van ser molts els que, al matí o a la tarda, van voler ser partícips de l'home­natge, entre­gant-li un obse­qui o sim­ple­ment salu­dant-lo. Al matí, a Sant Josep, hi van ser des del pre­si­dent de la fede­ració cata­lana, Joan Fa, pas­sant per l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, o l'expre­si­dent del Valvi, Joa­quim Vidal, entre molts d'altres. Va ser un acte sen­zill, en què, a banda de rebre dife­rents regals –entre ells, un retrat, una vara com a símbol del “coman­da­ment del bàsquet gironí” i una rèplica de la copa FIBA gua­nyada per l'Akas­vayu en el 2007–, va seguir de prop tots els par­tits que s'hi van jugar i va aca­bar bufant espel­mes. Tan com­pli­men­tat estava que adme­tia no haver tin­gut temps ni tan sols per treure's la jaqueta i lluir una ame­ri­cana que “s'havia posat expres­sa­ment per a l'ocasió”. Amb l'escut del Sant Josep col·locat a la solapa, és clar.

A la tarda, al pavelló de Quart, va pre­si­dir un par­tit que ser­via per recu­pe­rar, dotze anys després, el tro­feu que porta el seu nom. A un cos­tat, el Quart d'EBA i, a l'altre, els vete­rans del bàsquet Girona. Tots, o la majo­ria, en un moment o altre havien coin­ci­dit amb Ramon Sitjà. Si bé la con­dició física d'uns i altres era un fac­tor de dese­qui­li­bri, el rui­xat tri­plista dels amfi­tri­ons (16 en total) va esquer­dar el resul­tat que aca­ba­ria sent molt clar: 93-61. Eric Jiménez, amb el vot de qua­li­tat del mateix Sitjà, va ser esco­llit MVP d'un par­tit amb algun detall de qua­li­tat i nul·la tensió com­pe­ti­tiva, per bé que, en una acció fortuïta, Xavi Vall­majó va fer-se un petit trau en un ull.

Hi va haver una bona entrada –entre els assis­tents, gent de pas­sat i de futur com Oriol Paulí, gironí del Barça B–, però no va ser un acte notori, d'impacte. En tot cas, Sitjà no valora la quan­ti­tat, sinó la qua­li­tat i la seva mirada dela­tava una satis­facció inte­rior. I avui, com cada dia, anirà al matí a la pis­cina. Com un dia qual­se­vol. Amb natu­ra­li­tat.