I per molts anys més

Ramon Sitjà era ahir la felicitat personificada. Sis dies després de fer 90 anys, el bàsquet gironí li va regalar una diada feta i pensada per a ell, per a una persona que ha dedicat amb devoció més de tres quartes parts de la seva vida a aquest esport. A introduir-lo per la ciutat i la demarcació, a difondre'l amb passió des del seu nivell més elemental. A peu de pista.

Pocs –o potser ningú– generen tanta unanimitat en el bàsquet a la ciutat com ell. Tothom és conscient que res hauria estat igual les últimes dues o tres dècades sense el seu gra de sorra inicial. És per això que la seva és una veu autoritzada, escoltada i, sobretot entre els petits, admirada quan visita, sovint, el pavelló de Sant Josep. I és per això que ahir van ser molts els que, al matí o a la tarda, van voler ser partícips de l'homenatge, entregant-li un obsequi o simplement saludant-lo. Al matí, a Sant Josep, hi van ser des del president de la federació catalana, Joan Fa, passant per l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, o l'expresident del Valvi, Joaquim Vidal, entre molts d'altres. Va ser un acte senzill, en què, a banda de rebre diferents regals –entre ells, un retrat, una vara com a símbol del “comandament del bàsquet gironí” i una rèplica de la copa FIBA guanyada per l'Akasvayu en el 2007–, va seguir de prop tots els partits que s'hi van jugar i va acabar bufant espelmes. Tan complimentat estava que admetia no haver tingut temps ni tan sols per treure's la jaqueta i lluir una americana que “s'havia posat expressament per a l'ocasió”. Amb l'escut del Sant Josep col·locat a la solapa, és clar.

A la tarda, al pavelló de Quart, va presidir un partit que servia per recuperar, dotze anys després, el trofeu que porta el seu nom. A un costat, el Quart d'EBA i, a l'altre, els veterans del bàsquet Girona. Tots, o la majoria, en un moment o altre havien coincidit amb Ramon Sitjà. Si bé la condició física d'uns i altres era un factor de desequilibri, el ruixat triplista dels amfitrions (16 en total) va esquerdar el resultat que acabaria sent molt clar: 93-61. Eric Jiménez, amb el vot de qualitat del mateix Sitjà, va ser escollit MVP d'un partit amb algun detall de qualitat i nul·la tensió competitiva, per bé que, en una acció fortuïta, Xavi Vallmajó va fer-se un petit trau en un ull.

Hi va haver una bona entrada –entre els assistents, gent de passat i de futur com Oriol Paulí, gironí del Barça B–, però no va ser un acte notori, d'impacte. En tot cas, Sitjà no valora la quantitat, sinó la qualitat i la seva mirada delatava una satisfacció interior. I avui, com cada dia, anirà al matí a la piscina. Com un dia qualsevol. Amb naturalitat.