Per un costat, sorprès perquè han pujat set júniors i no esperàvem que juguessin a aquest nivell, sobretot de competitivitat. Han crescut molt ràpid en una lliga igualada. Jugar la copa és un premi al treball del grup.

A més dels que han pujat, tenim un jove que encara és júnior, Nikolic, que és qui més minuts ha jugat de l'equip. La clau d'adaptació l'han marcat ràpidament amb la seva exigència, que està sent excel·lent. Som molt guanyadors. Veurem ara com plantejarem la segona volta, perquè érem desconeguts però ara tots ja ens esperen. El dia a dia dels joves és brillant, hem tingut poques lesions i sobretot hi ha un jugador que marca diferències, Caven, que ha vist que el seu camí al vinculat se li està acabant, és la gran referència del grup i el fet que en el dia a dia estigui en el primer equip no ho estem notant perquè està molt a gust i amb confiança en el grup.

El jugador amb talent sap que per arribar al primer equip no direm que ho té fàcil, però té més opcions que en d'altres llocs. D'altra banda, és cert que sembla que tinguem una catifa vermella pel fet d'estar a la Penya i que arribar al primer equip sigui fàcil, però quan estàs al vinculat veus que el camí no és tan fàcil. El que sí que és cert és que arribar al vinculat et dóna moltes opcions si tens talent i sobretot si segueixes treballant.

Moltes vegades he defensat el vinculat i la LEB Plata perquè és un bon camí per arribar a dalt. És on el jove s'adona de la realitat en el món professional. Per arribar a l'ACB no només s'han de fer punts o rebotejar o dir-te tal nom, sinó que el treball dóna l'exemple. Tenim casos molt clars, com ara Ventura, Llovet i Vives, que de les seves generacions no eren referència en les seves categories i que en canvi s'han guanyat el lloc a còpia de treball per arribar i consolidar-se al primer equip.

Estic al bàsquet de base perquè el Jordi Martí ha fet un pas més. Des de la seva direcció esportiva s'està fent un treball molt bo ja fa molts anys. Fa molt temps que ens coneixem i tenim la mateixa línia del que pensem que ha de ser la Penya, i el que volem amb els nostres joves és encaminar-ho tot cap al primer equip. És cert que ara hi ha una fornada molt bona, però estic convençut que quan aquests marxin en vindran de nous. Estic satisfet perquè cada any un o dos jugadors demanen pas i és el més gratificant i, a la vegada, el més difícil.