Ritme, tir de tres

Amb les línies defensives molt amunt, el Força Lleida va sortir al camp mirant als ulls del River Andorra. La proposta va donar lloc a un primer quart amb un ritme elevadíssim, d'atacs curts contra defenses desorganitzades però, també, amb moltes pilotes perdudes –14 entre tots dos–. Era el peatge, però l'aficionat en deia bé.

Els de la Terra Ferma tenien encert des del triple, amb Matiulonis, i els locals trobaven molta inspiració en el nouvingut Dani López (22-15). Ja amb un ritme una mica més reposat, per bé que la intenció per córrer no defallia, Trias donava joc i punts al River, mentre que els de Joaquín Prado s'equilibraven amb Arteaga per dins, tant en atac com en defensa (7 taps) i amb Llorca per fora. I, controlades aquí les pèrdues, no perdien de vista (41-36) un River que havia manat quasi sempre per deu punts.

Tornant dels vestidors, un 7-0 local semblava obrir una nova escletxa, si bé les errades defensives permetien entrar al partit Vinson, fins aleshores apagat (48-44). Però Blanch, que no falla mai, va estirar els seus, que tancaven el quart amb un triple estratosfèric de Green (67-55). Lluny d'empetitir-se, el Força Lleida, tot i veure's molt penalitzat per les constant pilotes perdudes (20), va castigar males defenses del perímetre local (71-61) i, amb el rebot d'atac d'Arteaga (77-70) va portar la incertesa final al partit.