Marge curt, horitzó ample

Amb paciència

Molt ritme, molta inten­si­tat i un bon encert, espe­ci­al­ment dels visi­tant. Els paràmetres del pri­mer quart van por­tar el 22-24 al mar­ca­dor amb una lleu­gera ini­ci­a­tiva de l'Ovi­edo, que tro­bava ins­pi­ració tant en Pérez com en Muñoz, 8 punts per barba –pel River, els repli­cava Green–. En el segon par­cial, la defensa andor­rana en la pri­mera línia i la pilota va aug­men­tar de qua­li­tat i el coman­da­ment va començar a can­viar de mans. No hi havia hagut pro­ble­mes en atac, en l'inici, sinó al dar­rere –9/12 tirs per als visi­tants–. El tre­ball defen­siu va donar fruits i el mar­ca­dor va pas­sar del 27-29 a un 41-34. Els visi­tants, molt pres­si­o­nats, per­dien pilo­tes i només un parell de tri­ples més de Muñoz, un en l'últim ins­tant, els per­me­tia seguir ben vius (43-40).

Que el camí estava traçat va que­dar clar després de la represa. Sense pro­ble­mes en atac per tro­bar situ­a­ci­ons òpti­mes de tir, l'equip va con­ti­nuar cen­trant els esforços en la flexió dels genolls. I amb Fernández i Sánchez va posar xifres a la diferència (55-45). L'Ovi­edo, que cada vegada tenia més pro­ble­mes al davant, al seu ter­ri­tori, havia de parar el par­tit, i si s'hi man­te­nia era perquè la defensa local, molt activa, no podia arri­bar a totes les can­to­na­des (62-56). Tot i això, sem­pre tro­bava punt, en aquest par­cial, amb 11 de Blanch.

I, con­ti­nu­ant amb la mateixa agres­si­vi­tat de mans, qual­se­vol indici de titu­be­jos va que­dar esmi­co­lat amb un parell de recu­pe­ra­ci­ons cul­mi­na­des per Navarro (74-61, 34'). Que­da­ven sis minuts i el tema no estava tan­cat del tot, però sense res­pos­tes defen­si­ves no hi pot haver remun­ta­des i, ben col·locat, el River va cre­mar pos­ses­si­ons amb solvència (87-70, 37').