Quan l'Spar va acabar el seu partit (59-63) a Salamanca, se les havien empescat perquè encara faltessin sis minuts per al final, però l'Avenida guanyava 70-59. A partir d'aquí, 2-16 en cinc minuts i 72-75. Les salmantines van acabar perdent un partit en què no es jugaven res més que l'orgull professional i la defensa de la competició. Una derrota que a Girona va doldre i molt, perquè amb les jugadores ja fredes es va saber que no hi hauria play-off. Per errors propis previs, però també per un desenllaç sota sospita. L'Avenida podia triar rival i va escollir el de desplaçament més proper i el que probablement el gastarà menys.

A Girona el Rivas va jugar amb responsabilitat. Amb rotacions, sí –no s'hi jugaven res–, però amb respecte per la competició. Aviat es va veure que la tarda seria dura perquè Vanessa Ble no podia. Simptomàtics els seus dos punts i dos rebots a la mitja part. A Jordana també se l'havia de protegir tant en defensa com evitant-li el desgast de pujar la pilota i això exigia que la resta es multipliquessin i una gestió gairebé quirúrgica de les rotacions, que Caula va interpretar com mai per poder arribar vives al desenllaç. Al final del primer quart es perdia (15-18) i a Salamanca hi havia domini local (25-18). A la mitja part, 33-35 a Fontajau –l'Uni ja vivia del triple, amb 1/5 de 2 i 5/9 de 3 en el quart– i un inquietant 45-42 a Würburg.

Generar algun desequilibri en atac exigia un esforç excessiu, que després es pagava al darrere. El Rivas va trobar sempre la tiradora lliure en la segona meitat, fos Eldebrink, Gimeno o Quevedo, i així va anar obrint forat (39-50). Però de Salamanca –ja es veia que el seu partit acabaria més tard– arribava tranquil·litat (57-45).

Bravard –novament poc respectada– feia la quarta en atac molt aviat (43-50) quan no n'havia cobrat cap. El triple de Gimeno (45-57, 35') semblava rematar-ho tot, però un orgull col·lectiu emocionant, gairebé heroic, va permetre que Bravard i Jordana retallessin fins al 55-59 a 2:06 del final. Però les forces, molt desigualades, es van extingir tot seguit amb la cinquena de Bravard. Però l'última punyalada havia de venir de molt lluny.