Vells coneguts

No serà la final, però probablement el partit més atractiu d'aquest torneig és l'Espanya-Croàcia d'avui. Són les dues millors seleccions, les dues amb més possibilitats d'arribar lluny –per Croàcia, ser ambiciós és pensar en les semifinals– i les que tenen més jugadors coneguts. En el cas de Croàcia, bé perquè juguen el Barça (Tomic, Hezonja), en equips de màxim nivell europeu (Ukic, Lafayette, Bogdanovic, Saric o Zoric) o pertanyen a clubs de la Lliga Endesa (Simon, Rudez o Markota).

Té un valor relatiu, però Croàcia acredita un 4-2 en la fase de preparació, amb una victòria contra Grècia (68-66) i una derrota contra Sèrbia (83-84) en els últims partits. Però ja fa deu dies que no juguen. La selecció espanyola és una de les tres úniques que estan imbatudes en la preparació (5-0). Només ha tingut un rival de nivell (Turquia, dues vegades). Avui havia de ser el dia del debut d'Àlex Abrines –fins ara lesionat al tríceps, però el seleccionador Juan Antonio Orenga va refredar ahir aquesta possibilitat: “La lesió està curada però abans de competir ha d'entrenar-se amb normalitat. No s'entendria una recaiguda per no haver respectat els terminis.”

Mèxic, amb Ayón

El partit Mèxic-Ucraïna enfrontarà dues seleccions que, mentre evitin els dos últims llocs del seu grup en el mundial, hauran complert amb els mínims. Amb Mèxic (9-4 en la preparació) hi serà el nou aler del MoraBanc Andorra Román Martínez. L'equip que dirigeix l'andalús Sergio Valdeolmillos depèn tant de Gustavo Ayón que l'absència del pivot dels Hawks en els partits contra rivals d'alt nivell (l'Argentina i el Brasil) es va traduir en dues derrotes sonores. Ayón, però, va tornar contra Angola i Mèxic va tornar a perdre. D'Ucraïna (2-5), el millor que es pot dir és que va agafant el to, com ho demostra la pallissa contra Filipines (114-64) i, sobretot, el triomf contra França (63-56). El seu líder natural és Pooh Jeter, que se sentirà com a casa al parquet badaloní, que va trepitjar tota la temporada 2011/12.