Ja ho vam explicar abans que es concretés el seu fitxatge. Teníem uns drets i una opció de futur sobre ell, però aquest mateix estiu hi vam parlar i li vam comunicar que nosaltres anàvem per un altre camí, que buscàvem unes altres característiques de jugador.

Nosaltres ens centrem en el nostre equip i fer-lo el més competitiu possible. A partir d'aquí, tema tancat. No ens preocupem dels altres.

Ja l'any passat i l'anterior havíem fet uns quants canvis perquè el gros de l'equip anava complint la seva etapa. Introduíem jugadors nous i, si era possible, joves. Però donades les característiques del club, com que no hi ha anys de transició, miràvem de no perdre la capacitat per competir. Això havia provocat molts canvis, i ara, un cop introduïts aquests jugadors, la idea era donar continuïtat al grup. Però primer el Dorsey i, més tard, inesperadament i que ens va agafar una mica a peu canviat, Papanikolaou, van marxar. I això va provocar que hi haguessin dues novetats més.

Sí, i tant. Físicament té un problema al genoll, però penso que es recuperarà. I no crec que necessiti gaire temps: en dos o tres mesos pot estar un altra vegada a punt. Potser em poso en un tema en el qual no m'hauria de posar, però jo penso que tornarà a jugar, segur.

Sí. Els èxits del club en els últims sis anys no s'entendrien sense el Sada. Ha estat molt important per a nosaltres. I el Lorbek, en els seus cinc anys, també. Se'l mereixen, i tant.

És un jugador de la casa, que fa tres anys que és amb nosaltres i sempre li hem fet un seguiment molt exhaustiu. L'any passat ja va fer el salt a l'ACB, i la veritat és que ho va fer molt bé. I aquest any, en la pretemporada, el cert és que ha estat també molt bé. Té unes característiques que pensem que ens poden ser molt útils, i al final hem decidit quedar-nos-el.

Juguem en competicions molt exigents i tenim l'experiència dels darrers anys. Hi ha moltíssims partits i moltes situacions d'exigència, i al final tots tenen la seva oportunitat i les seves possibilitats. En el nostre club no hi ha cap partit fàcil, no existeixen. Són tots súper exigents. I necessitem molts jugadors i en molt bones condicions per afrontar-los.

Això és una molt bona notícia per a nosaltres. Són jugadors de prou qualitat i de nivell alt per jugar a l'ACB i per ser importants en aquests equips. Això en primer lloc. Després, indica que estem treballant bé en els equips inferiors i que els jugadors van sortint. I sempre hem de pensar que el salt dels joves al primer equip no és un salt qualsevol: és saltar a un dels millors equips d'Europa. Per tant, és un bon camí: si evolucionen els podem recuperar.

En tenim una opció de futur, com hem fet amb altres jugadors.

Hi ha diversos tipus de seguiment i de situacions. Amb alguns l'opció de futur és escrita i amb d'altres, només parlada. I ell havia tingut una lesió important de genoll, per això va venir.

Ho dèiem l'altre dia: tenim sempre 30 equips davant en capacitat econòmica. Tripliquen les nostres possibilitats. Afegim-hi els grans clubs d'Europa. Dit això, hi hem d'afegir aquest fet: que el jugador jove té molt present l'NBA. Però nosaltres hem de prescindir una mica d'això: hem de fer un equip competitiu i amb possibilitats. Després, si es dóna un cas com el de Papanikolaou, tenim l'estiu per intentar-ho arreglar. I per això també tenim jugadors cedits i d'altres sota control, per contrarestar tot això. Ara, quan el jugador és amb nosaltres, el que hem de fer és demostrar-li que està en un club molt important, que li dóna moltes coses, amb el propòsit que es quedi.

És una icona del club i el Barça és el seu club. Ell decidirà. El que puc dir és que va ser l'últim MVP de la final de la lliga i que aquest any, ara, està físicament millor que fa un any.

El Dorsey tenia unes característiques determinades i no ens va anar malament. N'estàvem contents, però va aparèixer l'NBA. Podíem buscar algú amb el mateix perfil o buscar un relleu que fos un molt bon jugador. I dins les possibilitats, vam dir: anem a buscar la qualitat. Són similars Tomic i Pleiss? Són dos cincs per sobre dels 2m15? Perfecte. El nostre bàsquet ho vol fer tot bé: atacar bé, contraatacar, fer transicions, defensar bé, analitzar l'equip contrari, els nostres jugadors, etc. Donem importància a tots els aspectes, i si podem no ens quedem amb un jugador que només destaqui en una o dues coses.

En els anys que fa que sóc aquí s'han donat totes les situacions, i al final, l'únic cert dels contractes és que quan acaba la temporada, a l'estiu, s'ha de treballar. Actualment, signar jugadors per només una temporada és una cosa generalitzada. No som un club qualsevol, però no és aquesta una situació que em preocupi gaire.

Són situacions de contracte. A vegades hi ha data límit, a vegades no i a vegades voldries que hi fos però el jugador no la vol. Són situacions que es donen, res més.

Pràcticament tots els jugadors, per no dir tots els que hem fitxat els dos últims estius, volien venir al Barça. Han rebutjat ofertes econòmicament millors per venir aquí. Per què? Perquè saben que som competitius, que lluitem per tots els títols. Saben com es treballa al Barça. I hi ha hagut casos de jugadors que han esperat, amb el risc de quedar-se sense equip, que els diguéssim alguna cosa. Això per a nosaltres és molt important.

És el que dèiem: en la nostra situació i en el bàsquet d'avui dia, sempre hi ha l'NBA. I si un jugador destaca amb nosaltres és molt possible que vagi allà. Però això no ens ha de preocupar excessivament, perquè al final no hi pots fer res. Avui el jugador, respecte a anys enrere, es mou molt. Quants bons jugadors canvien d'equip cada un o dos anys? La fidelitat avui dia no és fàcil aconseguir-la.

Per exemple. En el nostre cas, Xavi Pascual comença la seva setena temporada sencera, més la mitja que ja havia fet. Això és una sensació i una certesa de moltes coses: d'estabilitat, de projecte, de treball, de camí. I tot això és fonamental.

Jo no tinc, ni n'he tingut mai, cap dubte. Cap ni un. Fins quan el renovaria? Faria períodes mínim de dos-tres anys. Ara comença el tercer any de l'últim contracte, i la idea que tenim és fer-ne dos més.

Per mi, la situació ideal és anar renovant any a any. I com jo ho veig, és independent de la situació contractual dels jugadors. Si vingués un altre director tècnic es trobaria uns contractes i hauria de treballar sobre això.

Per mi, personalment, any a any és el correcte: si es compleixen els objectius, endavant. Si no, parlem-ne.

El club va considerar que en el bàsquet, com en el futbol, també ho havíem de fer.

En el seu cas era una cosa lligada al contracte, i els contractes dels jugadors, més enllà de la durada, no els fem públics.

Que, tot i ser pretemporada, siguem competitius. A la gent li costa entendre-ho per molt que ho repetim: cada partit és molt difícil. Si no demostres que ets superior, perds. El rival juga i està preparadíssim. Pensem en els partits del diumenge, quan has jugat Eurolliga el divendres: el rival t'està esperant des del dilluns, surt i li entra tot. Ja has de fer un sobreesforç més, perquè al Barça no pots perdre dos partits seguits. La gent se't tira a sobre, no entén que això a vegades et pot passar. Després, un cop has arribat a les finals a quatre, a les finals a vuit i al play-off, que són el nostre objectiu mínim, qualsevol cosa pot passar. Assolir un títol és complicadíssim, perquè al Barça cada dia estàs obligat a demostrar que ets millor.