De delicte a falta

El fiscal va demanar la conversió de l'acusació a un judici de faltes. A fora l'esperaven el seu cosí Pau Martínez i els amics Adrià Llagostera i Jorge Sánchez, que van passar la nit a Saragossa per fer-li costat quan l'autocar dels aficionats va tornar cap a Badalona. Àlex Molina no va voler fer declaracions fins que no hagi quedat tot solucionat i qui sí que ho va fer va ser el seu advocat Marcel Molina, cosí de l'Àlex: “Està pendent d'un judici de faltes que serà el dia 17 d'octubre a les 11:45 a Saragossa; se l'acusa de desobediència lleu a l'autoritat. En principi se l'havia detingut per un presumpte delicte de resistència a l'autoritat, però quan se li ha pres declaració i ha passat a disposició judicial, el Ministeri Fiscal ha demanat la conversió del procés a judici de faltes per la menor entitat dels fets”.

Per l'advocat badaloní, és un pas important que els fets no es considerin delicte: “Una hipotètica condemna per faltes només pot comportar una sanció econòmica i, en canvi, afrontar una hipotètica condemna per delicte és arriscar-se a tenir antecedents penals.” Marcel Molina va explicar els fets que li havia relatat el seu representat: “L'Àlex m'explica que estava amb una estelada i feien crits d'independència; els agents li van dir que la guardés, ho va fer i els agents li van demanar el DNI, va anar a buscar-lo a la seva localitat, el van fer baixar al vestíbul i allà el van detenir. Els agents li imputen unes empentes però sense concretar res.”

Els qui també van parlar van ser alguns dels testimonis i amics que van viure els fets. El seu cosí Pau Martínez va explicar què li va dir el policia: “El teu amic estava mostrant un símbol que està prohibit per un decret i ha agredit un company nostre.” Víctor Zamorano, un jove a qui la policia també va fer sortir del pavelló per haver preguntat què estava passant, va explicar els fets: “Se'l van endur, el van tirar a terra i el van emmanillar. Ell estava espantat i va demanar que li afluixessin les manilles perquè li feien mal i encara les hi van estrènyer més. Estàvem al·lucinant perquè no sabíem a què venia tot plegat; no va insultar ni va desobeir.” Un altre dels amics, Adrià Llagostera, va corroborar-ho: “Va baixar, va ensenyar el DNI, el van tirar a terra i el van emmanillar.”