Estic bé, perquè puc treballar amb la calma que em dóna el club, per la seva manera de ser i la seva naturalesa. I estic bé perquè estem millorant: cada jornada que passa som més competitius que l'anterior.

Sí, però hem arribat fins aquí havent de gestionar dos factors. D'una banda, les lesions de jugadors importants, amb molt pes pel que és la configuració de la plantilla i, de l'altra, el calendari: hem jugat quatre dels set partits contra equips Eurolliga. Però, tot i això, l'equip ha millorat, i per això estem tranquils.

Dels dos factors que dic n'arriba un tercer, la falta d'encert, que en algun moment ha afectat la qualitat del nostre joc ofensiu. Però malgrat aquest desencert, defensivament no hem fet cap pas enrere: els nostres índexs defensius dels últims quatre partits ens fan ser el segon millor equip de la lliga. I això, per guanyar la solidesa que ens cal, és molt important.

Per exemple amb la manera com s'han afrontat les lesions. No hi ha hagut cap inquietud per anar a fitxar jugadors, i sí màxima confiança amb els que ja hi havia. I això transmet una pressió mínima, perquè és un tarannà que es veu i que es trasllada a la premsa. O per exemple en la manera d'analitzar un partit com el del Barça [43-57], amb unes xifres d'atac molt dolentes. L'equip, el club i la premsa van valorar molt positivament el pas important que vam fer en defensa, i es va destacar el fet d'haver deixat per sota dels 60 punts una de les plantilles del Barça més anotadores dels últims anys i que les nostres baixes ens afectaven sobretot en l'atac.

Exacte. El Díez es fa un cop al peu en el primer partit de lliga, juga els dos següents amb dolor, i els metges el fan parar. I en el cas del Iarotxevitx (apendicitis) s'hi afegeix que és un jugador que s'ha d'adaptar a l'equip i a la lliga, cosa que ens afecta molt. Però bé, a canvi ens hem agafat a altres jugadors, amb valors diferents, que ens han ajudat a millorar amb coses que tard o d'hora havien de ser l'objecte de la nostra feina.

Ens falta encert de la línia de tres punts, i això té efectes col·laterals, com ara que un referent com el Doblas es troba tancat i sense espai per jugar prop de cistella. O també fa que aparegui l'ansietat, que ens treu de la nostra mentalitat de voler jugar bé. Però és molt significatiu que el nostre índex d'assistències sigui òptim tot i el desencert. Prova, juntament amb les poques pilotes que perdem, que no ho fem tan malament.

Expliquem-ho bé: som un equip que tenim contraatac, però que si no el trobava a l'atac estàtic. No tenim joc d'arribada, l'hem anat traient en veure, després de les tres primeres jornades, que amb aquell joc érem molt poc consistents. Vam veure que, amb les nostres lesions, jugant en arribada érem un equip espantós. Però això vam ajustar el nostre ritme ofensiu.

Sí, però l'objectiu no és tirar passat el segon 20. Ataquem de manera elaborada i amb dinamisme, i busquem el millor llançament, sigui en el segon que sigui.

Aquesta és també una de les coses que hem anat millorant, però que no l'hem pogut solucionar per culpa de les baixes. I és que se'ns notava molt quan movíem l'equip, quan fèiem canvis. El movíem i no trobàvem la manera d'equilibrar-lo. Però anem pel camí: l'últim dia que ens passa, el 0-10 a la pista del Baskonia, succeeix en el tercer quart, quan tot i el desencert que tenim fem el nostre millor joc.

Són dues de les situacions d'estrès que estem gestionant. El Jared [Jordan] ja està bé, i és conscient que per significar el seu joc ha de trobar encert dels companys. Passa bé la pilota i ha anat trobant el pols al ritme de l'equip. Quant al Taquan Dean, ha de ser un referent anotador i té baixos percentatges, però la tranquil·litat que ens dóna és que continua treballant molt bé, està implicadíssim i és súper respectat pels companys. Cert que hem hagut de gestionar un pèl d'angoixa, però els mateixos companys, que creuen en ell, han estat els primers d'ajudar. A més, ha tingut un problema amb les faltes: és el tercer jugador de la lliga en faltes. En defensa vol, però el seu nivell d'agressivitat en aquests moments està molt castigat a l'ACB. En ocasions, penso que el castiguen més del compte.

Espero que no, perquè estem bé. I em fa la sensació que cada dia estem millor, i que a mesura que anem recuperant els jugadors, físicament i de sensacions, encara anirem a més. Millorarem sobretot perquè podrem treballar millor. Independentment del resultat, el que vull és que aquesta millora se segueixi veient. Ara bé, nosaltres millorem, però el Manresa també ho fa, i moltes coses del partit es donaran per la feina que haurà fet el nostre rival.

Ho és, reconec que ho serà. Les meves ganes de guanyar no són més altes que en els set partits que hem jugat, o la meva preparació del partit no ha estat diferent del que faig habitualment. Però hi ha un context, hi ha tot de coses significatives que han format part de mi com a entrenador que faran que aquest partit el visqui amb un xoc de sensacions evident. Això sí, el xoc important no serà aquí, a Sant Sebastià. Serà després, quan vagi al Nou Congost.