Era un dia per posar-hi els cinc sentits i afegir-hi desig, instint i finesa. Per comprar tranquil·litat, i exactament com en la desfeta a la pista de l'Iberostar, es torna amb neguit. N'hi va haver prou amb un veterà en plena forma com Panko i amb un equilibri superior per desballestar un MoraBanc que, amb la derrota, es queda un triomf per sobre del Fuenlabrada –amb el basket average gairebé irremuntable– i, sobretot, continua donant arguments als que pensen que la proposta de joc andorrana és vistosa i agraïda, però no prou competitiva.

Si el rival té balanç defensiu i no hi ha encert des de l'arc (2/12 andorrà en els tres primers quarts), l'equilibri hauria de venir de la possibilitat de buscar una referència interior, i no hi és. Ajuntem-hi la transparència de Román Martínez i l'arribada d'un home gran en el lloc de l'aler mexicà estarà servida, malgrat que ahir Bogris fos l'home més productiu.

Poc rendiment va treure el MoraBanc de la seva transició (10 pèrdues) i del tir de distància (0/5 triples) en la primera meitat. Va sortir intens l'equip de Joan Peñarroya, però el 6/16 en tirs de camp en la segona meitat va pesar. I Panko, també. Ahir, jugant més minuts d'aler del que és habitual, ni Betinho ni Green van poder-lo anul·lar.

En diferents moments del partit Clark i Vega es van afegir a la festa de la primera victòria del Fuenlabrada a casa. En el primer quart sort n'hi va haver de les lectures de Trias (5 assistències).

Millor amb Alberto Díaz a la direcció, els locals van trobar molts recursos (del 21-21 al 30-21). Peñarroya ho va provar amb els interiors més grans que tenia (Ivanov i Bogris) i amb els més mòbils (Trias i Green), sense resultat, i els triples de Panko i Vega van rematar el segon quart (42-28).

En el tercer, la defensa zonal andorrana va quedar en anècdota. Díaz, Baron i Panko la van clavar des de l'arc i els 20 punts es van superar de seguida (53-32). Ni els dos primers triples del MoraBanc van servir de res (65-44) perquè el Fuenlabrada en va anotar sis en aquest tercer quart i en l'últim descans tenia la feina tan feta que ni les faltes d'Akindele van ser motiu de neguit.