El rebot ofensiu en la segona meitat (9) i la disposició zonal gairebé en tot l'últim quart va ser, més enllà de la infatigable presència de David Navarro, tota l'argumentació que va trobar el MoraBanc Andorra per aferrar-se al partit. Agafar-s'hi i poc més, perquè a diferència del que havia passat fins ahir, en aquesta ocasió no va donar-se ni la possibilitat del final ajustat. Urgeix un pivot –Roman Martínez no va disputar ni un segon, ahir–, un home que sigui capaç de falcar defenses amb el joc d'esquena, perquè jugar 40 minuts de cara a cistella i amb els cinc homes oberts no és, quan físicament tots els rivals com a mínim t'igualen, prou substància per a la llarga distància.

El primer minut va ser un miratge (5-0). Amb Cabezas movent-se amb comoditat, els murcians van trobar tirs que eren transformats en segones opcions (5-9). Per postres, el MoraBanc perdia amb assiduïtat la pilota. L'entrada de Bivià va ser una mesura pal·liativa i la seva inspiració –vuit punts seguits–, balsàmica (13-11). Malgrat tot, Antelo no tenia aturador (13-15).

Continuant, les dificultats per atacar no van decréixer. Incapaç de generar superioritats, l'equip de Peñarroya va sustentar-se en els tirs lliures, producte de portar aviat el rival al bonus (23-20). En la seqüència, Navarro va agafar confiança i va entrar en el partit, però al darrere els problemes per contenir els murcians persistien (28-29). I ara Radovic en deia bé (32-38).

La represa no va ser la més desitjable. Continuaven els maldecaps amb el rebot defensiu i l'UCAM no patia (38-47). A falta de joc, va ser el desig el que va fer reflotar l'equip, que va començar a anotar després de rebot d'atac (4854). I ja en el darrer quart, sempre contra corrent i amb 53-63 després d'un triple de Bamforth, Peñarroya va demanar fe, creure en la zona. L'equip el va seguir i el Múrcia es va ennuegar (64-68, 37'), però el triomf mai es va veure.