El rebot ofen­siu en la segona mei­tat (9) i la dis­po­sició zonal gai­rebé en tot l'últim quart va ser, més enllà de la infa­ti­ga­ble presència de David Navarro, tota l'argu­men­tació que va tro­bar el Mora­Banc Andorra per afer­rar-se al par­tit. Aga­far-s'hi i poc més, perquè a diferència del que havia pas­sat fins ahir, en aquesta ocasió no va donar-se ni la pos­si­bi­li­tat del final ajus­tat. Urgeix un pivot –Roman Martínez no va dis­pu­tar ni un segon, ahir–, un home que sigui capaç de fal­car defen­ses amb el joc d'esquena, perquè jugar 40 minuts de cara a cis­te­lla i amb els cinc homes oberts no és, quan física­ment tots els rivals com a mínim t'igua­len, prou substància per a la llarga distància.

El pri­mer minut va ser un miratge (5-0). Amb Cabe­zas movent-se amb como­di­tat, els mur­ci­ans van tro­bar tirs que eren trans­for­mats en sego­nes opci­ons (5-9). Per postres, el Mora­Banc per­dia amb assiduïtat la pilota. L'entrada de Bivià va ser una mesura pal·lia­tiva i la seva ins­pi­ració –vuit punts seguits–, balsàmica (13-11). Mal­grat tot, Antelo no tenia atu­ra­dor (13-15).

Con­ti­nu­ant, les difi­cul­tats per ata­car no van decréixer. Incapaç de gene­rar supe­ri­o­ri­tats, l'equip de Peñarroya va sus­ten­tar-se en els tirs lliu­res, pro­ducte de por­tar aviat el rival al bonus (23-20). En la seqüència, Navarro va aga­far con­fiança i va entrar en el par­tit, però al dar­rere els pro­ble­mes per con­te­nir els mur­ci­ans per­sis­tien (28-29). I ara Rado­vic en deia bé (32-38).

La represa no va ser la més desit­ja­ble. Con­ti­nu­a­ven els mal­de­caps amb el rebot defen­siu i l'UCAM no patia (38-47). A falta de joc, va ser el desig el que va fer reflo­tar l'equip, que va començar a ano­tar després de rebot d'atac (4854). I ja en el dar­rer quart, sem­pre con­tra cor­rent i amb 53-63 després d'un tri­ple de Bam­forth, Peñarroya va dema­nar fe, creure en la zona. L'equip el va seguir i el Múrcia es va ennu­e­gar (64-68, 37'), però el tri­omf mai es va veure.