Dimiteixen
Lliga Endesa. El MoraBanc destrueix trenta minuts magnífics en un últim quart difícil de justificar
La prioritat és que les sis derrotes seguides i l'últim quart no restin confiança, perquè no és faltar a la realitat que les expectatives del MoraBanc, amb la nova configuració de la plantilla, són diferents de salvar la categoria com es pugui. Però primer s'ha de salvar.
A Miribilla, l'equip es va autodestruir en un últim quart que va començar cinc amunt (56-61) i amb el Bilbao atrapat en les dificultats per remuntar ni que fos endurint la defensa més enllà del reglament, sobretot en l'ús de les mans, com ja havia fet a l'inici del tercer quart amb resultats poc concloents (del 43-48 al 49-48).
Rebots, pèrdues, faltes
Sap greu dedicar massa lletra a l'últim quart, però la posada en escena no podia ser pitjor. Males decisions de Schreiner, falta d'atenció de Jawai, pèrdues una rere l'altra (6) i tres faltes (una antiesportiva) i una tècnica. Tot això, abans d'anotar un míser tir lliure i quan el Bilbao, sense fer res més que aplicar defensa, havia clavat un 12-0 (68-61). Hi havia temps i Peñarroya ho va provar amb una zona 2-3, però res va canviar i el 79-64 a 3:13 era definitiu.
Al final, el Bilbao va mantenir la seva mitjana defensiva (encaixava 73 punts abans del partit) però a la mitja part no semblava possible. Les penetracions, les portes enrere i els triples de David Navarro esquerdaven el Bilbao (15-16) tot i les dificultats per posar la pilota a dins, per jugar el dos contra dos i, a l'altre costat, per aturar Todorovic 24-19).
Les pèrdues van sacsejar els locals en l'inici del segon quart però els triples i el cor de Colom mantenien viu el Bilbao a la mitja part (43-48), que havia encès la primera alerta poc abans (5-17 i 39-48) amb Luka Bogdanovic fent mal en un debut que aixeca expectatives importants. El serbi va entendre què podia fer i què no està preparat per fer i la seva irrupció va ser prou sòlida per deixar Trias sense cap minut.
L'abús del triple –compartit pels dos equips– en el tercer quart no va malmetre la sensació d'un equip amb moltes contribucions positives i fins i tot un cert equilibri entre perímetre i joc interior. La crisi vindria més tard.