L'encert, la inspiració

“Aquest equip ha demostrat que no depèn del rival per tenir possibilitats o per guanyar partits. Depenem del que fem nosaltres”, recordava ahir el tècnic de Terrassa. Cada partit és un món i cada món una història amb un principi, un nus i un desenllaç. Està tot inventat i el deix clàssic ressegueix el bàsquet.

Acostumat a proposar des de la qualitat del jugador, des del talent i l'encert ofensius –així va dominar la LEB les dues últimes temporades–, el MoraBanc, que ha perdut sis partits per cinc o menys punts i que ha guanyat –no s'ha d'oblidar– tres equips que jugaran la copa i un d'Eurolliga, s'ha vist sovint condicionat per la falta de punts en les primeres meitats. No n'ha encaixat però tampoc no n'ha anotat i això, en un conjunt que juga des de les inspiracions, mina enormement la confiança dels jugadors.

Així, la mitjana de punts en arribar al descans en les 15 derrotes ha estat de 32,1 –en set partits ni tan sols en portava 30–, un fet que li ha suposat arribar únicament en dos d'aquests partits amb avantatge en el marcador. És a dir, a jugar a remolc. És una realitat que reforça el que transmeten les xifres de l'equip i dels rivals en les victòries i en les derrotes, números que després de 20 jornades tenen ja prou intensitat.

Es guanyi o es perdi, no hi ha diferències significatives en l'oponent, i on sí s'aprecia el color dels partits és en les estadístiques d'atac del MoraBanc. “Dissabte el Guipúscoa va anotar els primers quatre triples que va tenir i en la mateixa situació nosaltres no ho vam fer. Això ens condiciona i ens porta a jugar des del dubte”, assenyalava Peñarroya.