Una frustració colossal
L'Spar Citylift Girona té dos tirs per evitar la pròrroga i en el temps extra desaprofita un 69-62 amb 1:36 per jugar-se, i no serà a la final
El Conquero porta el partit al terreny del desgast i sap aixecar-se quan estava tocat
Res no justifica que Noemí Jordana s'hagués de jugar el pas a la final en un tir a cara o creu en l'últim segon de la pròrroga, quan 1:36 abans del final, dos triples seguits seus, des del mateix lloc, havien dinamitat el partit (69-62). El matx no el va guanyar el Conquero, el va perdre l'Spar, que ja hauria evitat la pròrroga si un dels dos tirs (el segon, curt i sense oposició) de Chambers hagués entrat. Però l'escorta simbolitza el patiment físic de l'Spar, superat en aquest aspecte pel Conquero. La tercera ha estat la gran oportunitat perduda. Ja no cal preguntar-se en quines condicions hauria arribat a la final, perquè qui la jugarà és el Conquero a 3/4 de 4 de la tarda (TDP).
Dura, dura, dura
Que seria una tarda exigent es va fer palès des del salt inicial. El primer quart de l'Spar va ser gairebé perfecte, sobretot en atac. Equilibri, joc interior, tirs oberts, situacions de fora cap a dins, bones circulacions... sense un gran encert, excepte des de l'arc. I amb un nom propi, Jael Freixanet. Les dues faltes matineres d'Ibekwe li van donar una oportunitat d'or i, quan Pina se'n va adonar, Jael ja li havia clavat dos triples que mantenien enganxat l'Spar (15-16).
Però gairebé perfecte no és perfecte. A Kuktiene els triples li feien la corbata, i a l'altre costat patia molt contra la potència física de les interiors andaluses. Per això –i pel 4/12 de 2 de l'Spar–, el 20-21 del primer descans.
El nivell de dificultat va créixer quan l'Spar va trobar les primeres dificultats per fer circular la pilota i fer-la arribar a dins. Quan ho va fer, Gidden va sumar, però, en general, es va perdre l'equilibri. Molt triple (25-21, Freixanet), però en atac posicional la solució temporal va venir amb cinc obertes (sense Gidden i de nou amb Ibekwe a pista (34-35).
L'Spar va anar gaire al límit en els atacs posicionals. L'activitat defensiva andalusa era asfixiant i el tir exterior passava un lapse –tampoc era partit per a Kuktiene– i la transició no va existir com a solució per com carregaven el rebot d'atac les andaluses (40-47, 25'). Van aparèixer Jordana i Ibekwe per reenganxar l'Spar al partit (9-0 i 49-47).
En combat
Ja no era un partit, era una trinxera. 2-2 en els cinc primers minuts de l'últim quart. Parham es menjava Chambers, Gidden hi posava físic però no finesa, i el triomf havia de passar per les mans del talent de Jordana i Ibekwe. Per sort, la nigeriana va tornar al partit a temps i ella i la base ho van regirar tot (62-60). L'Spar podia fer una falta, però Parham es va escapolir (62-62) i el matx, després dels dos errors de Chambers, va anar al temps extra. Per si no estaven prou cuites.
Però Jordana encara tenia verí, i els dos triples seus haurien d'haver estat definitius (69-62). A partir d'aquí, tot errors: el 2+1 concedit a Asurmendi (69-65), el tir forçat d'Ibekwe, el rebot d'atac d'Elonu després que Parham fallés el segon tir lliure (69-66) i que acaba amb triple de Pina (69-69) i, en l'acció que va encendre Ramon Jordana, la falta d'atac en el rebot de Gidden a 21 segons del final... Però Germán va donar una última oportunitat a l'Spar (69-70). 5.7 segons. S'havia de buscar Ibekwe o la base. Va ser Jordana, però el seu tir de quatre metres va fer la corbata. I l'Avenida, fregant-se les mans.
El partit sense premi de Jael Freixanet
Va sortir quan Ibekwe va fer la segona falta i la primera que va tocar, la va clavar de tres. I la segona també. I la tercera. I del quart intent en va treure una falta de la qual només en va aprofitar un tir lliure. Era el seu dia. Amb només 26 anys ja acumula un munt d'experiència en competicions com aquesta, i el nivell d'exigència física del Conquero li permetia ser una alternativa molt valuosa en les posicions de tres i de quatre. 10 punts fins al descans (com Chambers, que només en va anotar dos més) i una concentració al darrere en la defensa a Elonu –talent i físic– i Germán –alera alta– que li va servir perquè, quan se li va acabar la pólvora, Ramon Jordana la mantingués en pista tot el segon quart. La versàtil alera pivot va acabar amb uns inusuals 25 minuts en pista –la seva mitjana aquesta temporada és de poc més d'11–, però al final del partit lamentava que no haguessin servit per tornar a trepitjar el parquet avui.
