El curs no s'ha acabat
L'Spar ha de trobar les eines perquè la cruel derrota en la copa no posi en risc les possibilitats de lluitar per la lliga
El club es podria plantejar millorar la plantilla per afrontar el tram final del campionat
L'oportunitat hi era, però no va ser possible. El Conquero va ser un rival formidable, físicament aclaparador a estones, sòlid de cap i amb l'espurna de sort que cal per decantar un partit jugat al límit. La copa s'ha escapat. L'objectiu inicial de l'Spar va haver de ser reorientat –primer ser-hi, després competir-hi i últimament lluitar pel títol– a partir d'una marxa imparable en la lliga, en la qual ha estat líder més jornades que ningú i, quan falten vuit partits per al final de la fase regular, conserva la posició de privilegi. Per aquest motiu, l'equip –i Ramon Jordana és el primer que ho sap– té a partir de demà una primera feina: trobar els mecanismes per minimitzar l'impacte de la derrota en la copa en l'àmbit mental. La millor manera sempre és guanyar, i dissabte espera el Rivas.
L'Avenida continua sent –per plantilla, pressupost, experiència, estructura de club i unes quantes raons més– millor equip, però la capacitat de competir-hi s'ha de mantenir intacta d'aquí a final de temporada. Ara –i la final d'ahir n'és una bona mostra–, s'hi ha afegit el Conquero com a aspirant a tot.
L'altre propòsit del curs era, i és, disputar el play-off. De fet, amb una victòria més, l'equip ja hi estarà classificat. Però, com en la copa, l'objectiu s'ha reenfocat i ha passat a ser, primer, jugar les semifinals amb el factor pista a favor, privilegi que exigeix acabar com un dels dos primers. I, si s'escau i l'Avenida es desgasta en l'Eurolliga, mantenir el primer lloc. Perquè ser segon aboca a una semifinal novament contra el Conquero.
L'opció de fitxar
A ningú se li escapa que, amb la plantilla actual l'Spar pot competir contra tots els rivals jugant un partit per setmana. Però amb ritmes competitius diferents, per aspirar a tot cal alguna rotació més. Ramon Jordana utilitza bàsicament sis jugadores i la setena, Jael Freixanet, ha trepitjat pista en tots els partits, però actua una mitjana d'onze minuts. I Jordana, Chambers i Ibekwe estan entre les tretze més utilitzades de la lliga. Massa, si es vol afrontar en condicions unes semifinals i una final que programen tres partits per setmana. L'opció de fitxar es tornarà a valorar.
Aquesta possibilitat ja es va tenir present abans de la copa, però es va descartar per dues raons. La principal, que no hi havia els diners per fer l'operació. L'altra, que es va preferir no alterar l'equilibri de l'equip ni els rols de les jugadores en un moment tan sensible.
El club no es vol hipotecar per a la pròxima temporada, però, com va advertir el seu president, Llorenç Biarge, el tren passa poques vegades. De manera que es podria reobrir la via del reforç. Hi ha poc temps, però n'hi ha. Fins al 27 de febrer es pot inscriure qualsevol jugadora de qualsevol procedència en les competicions FEB, però més enllà no. Les jugadores que no tenen minuts en els grans clubs ho saben i, a mesura que s'acosti la data límit, les poques oportunitats que dóna el mercat afloraran amb nitidesa. En qualsevol cas, l'hipotètic reforç tindria un mínim de sis partits de fase regular per adaptar-se al grup.
