Lliga per Sant Jordi
Fontajau viurà un partit multitudinari per assolir un èxit com fa temps que no té a l'abast el bàsquet gironí
El club no cobrarà entrada perquè el màxim d'aficionats vagi a empènyer l'Spar cap al títol
Roberto Íñiguez remarcava en la prèvia de la final com n'és de difícil enllaçar tres victòries contra un equip gran, com havia fet l'Spar contra el Conquero. Doncs bé, ara en faran falta quatre per guanyar dijous la lliga i no haver de tornar a Salamanca a disputar un desempat que, aquest cop sí, segur que presentaria unes condicions més extremes per al conjunt gironí. Si hi fos, però, que ningú descarti l'Spar, un equip mentalment més sòlid i més unit que l'Avenida.
Ple a la grada i a la llotja
La diada que pot viure dijous Fontajau s'entreveu memorable. Tot fa pensar que es viurà la millor entrada de la història del bàsquet gironí femení. Per si de cas, valdria la pena tenir a punt la grada retràctil. Les característiques del dia –Sant Jordi combina ser feiner amb una jornada semifestiva–, l¡'entrada de franc i l'horari apte per a tots els públics (2/4 de 8 del vespre) haurien de donar a l'Spar el suport suficient per empènyer l'equip cap al títol. Des de la llotja, el suport hi serà. El club ha fet arribar una invitació al mateix president de la Generalitat, Artur Mas.
Aïllar l'equip
És una màxima sagrada per a Roberto Íñiguez: no fer res que pugui sobreexcitar l'equip. El tècnic vitorià, per tant, no canviarà el que ha estat fent en les últimes setmanes. Això sí, ha fet una petició expressa al club perquè protegeixi al màxim les jugadores de l'entorn i que eviti programar actes extraordinaris. L'equip va tornar ahir a la tarda de Salamanca i s'entrenarà avui, demà i dimecres únicament en sessió de tarda. “És important que ens recuperem bé, i sé que ens costa, però crec que dijous ja tornarem a estar en condicions de competir”, deia Íñiguez dissabte a Salamanca. En l'últim quart, amb el minutatge elevadíssim de Chambers (34), Jordana (38), Ibekwe (37) i Gidden (36) l'equip va donar algun símptoma de flaquesa davant la pressió ferotge de l'Avenida, que li va retallar 16 punts.
LA DADA
“Casta”, “raça” i crítiques a Salamanca
La versió de la derrota que dóna el web oficial del club diu que l'Spar va “cosir a triples la zona local”, parla del “moment Würzburg” del quart període i apel·la al “coratge”, la “casta” i la “raça” perquè “Würzburg torni a rugir dissabte”.
Més crítics són els mitjans escrits de Salamanca, sobretot l'edició d'El Norte de Castilla, on Juanjo González titula: “El triplet s'allunya de Salamanca”, qualifica l'Spar de “bèstia negra” de l'Avenida i li llança unes quantes flors: “va tornar a demostrar que té un cinc inicial d'autèntica garantia i tot i no tenir l'experiència de jugar finales com les charras va donar un cop d'autoritat”. Però no se n'està de criticar Alberto Miranda: “L'Avenida, entestat a defensar en zona, cau massacrat pels triples d'un Girona superior en tots els aspectes del joc i que dijous podria convertir-se en campió a casa seva”. I una lloa a íñiguez que, en el fons, és un dard a Miranda (foto): “La sensació que deixa el partit és que des que Íñiguez va agafar l'equip en el seu pitjor moment, les catalanes no han parat de créixer –i no han perdut ni un partit– mentre que l'Avenida, des que va caure en l'Eurolliga, ha anat posant pegats a una davallada perllongada”.
Menys interpretatiu i més descriptiu és La Gaceta. Titula: “L'avenida torna a estar contra les cordes, com fa un any”. I explica: “Ha tornat a desaprofitar el factor pista en la final, com la temporada passada. El mal funcionament de la zona durant gairebé tres quarts ha estat la seva tomba”. També fa notar “l'obcecació” per mantenir la defensa zonal i diu que al final es va notar “la impotència d'un conjunt que s'havia enfonsat en veure que no li sortia el pla que havia planejat”.
