Ja poden respirar

Era la victòria que li fal­tava, i ja la té. A Múrcia, el Mora­Banc Andorra podria haver cer­ti­fi­cat la per­manència a l'ACB perquè, a qua­tre jor­na­des del final, el seu avan­tatge res­pecte als llocs de des­cens és de tres victòries. Tot i tenir el basket ave­rage per­dut amb al Fuen­la­brada –no així amb La Bruixa d'Or–, gua­nyant el Sevi­lla o el Río Natura a casa n'hi hau­ria d'haver prou.

Mal­grat insis­tir sense efec­ti­vi­tat a sub­mi­nis­trar pilo­tes a Jawai, l'encert des dels 6,75 (cinc tri­ples con­se­cu­tius sense error i 10-15) va sos­te­nir l'Andorra en el pri­mer quart (15-21). El Mora­Banc va esti­rar l'avan­tatge (23-34) i Diego Ocampo va haver d'atu­rar el par­tit a 4:34 de la mitja part. Després d'una enca­llada (31-36), Sto­ja­novski i Sada ho van arre­glar (34-43).

Tota la con­nexió amb Jawai que no s'havia tro­bat d'inici va aparèixer tor­nant del ves­ti­dor: recu­pe­ra­ci­ons, fal­tes rebu­des i ano­tació per dei­xar gro­gui el Múrcia, al qual la supe­ri­o­ri­tat en el rebot no li ser­via de res perquè en atac no se sen­tia còmode (42-54). Però el pivot aus­tralià es va asseure –havent enviat Lima a la ban­queta amb tres fal­tes–, les rota­ci­ons locals (Bam­forth, Antelo i Lee) van fun­ci­o­nar i un 16-1 en cinc minuts va cap­gi­rar-ho tot (58-55) sense que el temps mort de Peñarroya aturés la sag­nia perquè el ritme defen­siu era ara dels locals, que nega­ven la pas­sada inte­rior, tan­ca­ven les pene­tra­ci­ons i apro­fi­ta­ven el des­en­cert andorrà des del perímetre.