Hi ha molta il·lusió per ser el primer any a l'ACB, però és innegable tot el que suposa de patiment ser en una lliga dura, implacable i que no perdona. Ho hem patit en primera persona, amb vuit derrotes seguides que ens van fer dubtar de tot, de jugadors, de tècnic i de nosaltres. Que ens hagi passat tot això ens anirà de conya per a les pròximes temporades.

La clau ha estat tenir paciència quan perdíem. No estàvem acostumats a això, perquè feia molts anys que només guanyàvem i, encara que fossin altres categories, no estàvem habituats a perdre tants partits. Ens hi hem hagut d'habituar per pebrots.

L'equip ha tingut una base sòlida. Ha estat determinant. L'esquema i el dibuix d'equip que teníem potser no és el mateix al juny que quan acabes. Però teníem la continuïtat d'un grup humà sòlid, que coneix el club, el país... I cal saber on ets. Això en el nostre projecte és important.

Les diferències, si n'hi ha d'haver, n'hi ha. L'avantatge és que s'afronten sense manies i sense problemes. Això ho fa el fet d'haver estat tants anys junts i la confiança que tenim. Quan arriben mals moments és complicat i més difícil, perquè hi tens molta relació personal, són amics teus. Afrontar situacions difícils pot ser complicat, però fins ara ho hem consensuat tot, ho hem sabut portar, i no ens hem trobat cap situació incòmoda.

Doncs ara cal gaudir, amb la tranquil·litat que no hem tingut fins ara, dels tres partits que queden. L'estiu és llarg, hi haurà molts moviments, i fins a última hora segur que no ho acabarem de lligar tot. Peñarroya té contracte i, pel que fa a jugadors, en tenen Sada, Bogris i Schreiner.

A l'estiu treballem molt administrativament parlant, i sobretot després del primer any a l'ACB, que ens dóna aval per trobar més suport. A veure si som capaços de trobar més recursos.

A l'ACB, l'Andorra és un més, i tots els vots valen igual. És cert que hi ha moltes realitats diferents juntes, i això fa que sigui difícil avançar en moltes coses. No té res a veure la nostra realitat amb la del Barça o la del Madrid. Cada cop estan més aguditzades, i posar-se d'acord no és fàcil. El que sí que és evident és que hi ha voluntat conjunta de tirar endavant la lliga, i tothom és conscient que és la millor lliga d'Europa.

Teníem clar el que buscàvem, que coneguessin la lliga i que tinguessin implicació. Ho hem trobat amb el Víctor Sada, tot i que no ens ha pogut ajudar en tota una volta, i després, quan ho ha fet, s'ha vist la seva importància. Després també ho ha tingut el Bogdanovic. Amb d'altres no ho vam assolir i van marxar. Els altres que vinguin en el futur han de tenir fam i ambició. És el perfil de jugador que volem a Andorra. I si a sobre és bona persona, genial.

El cost dels fitxatges que hem fet a mitja temporada entren dins el pressupost d'aquest any. No ens modifiquen gens els números de cara a l'any vinent. Quan vam fer el pressupost a l'estiu vam deixar una part per si hi havia contratemps durant el curs.

Hem pogut incorporar tres jugadors que tenen nivell d'Eurolliga i ho hem fet a mitja temporada, perquè a l'estiu hauria estat impossible fitxar-los. Per diverses circumstàncies, s'ha donat el cas que els hem pogut portar, i hem estat prou atents per fer els moviments necessaris.

Estem molt contents amb els aficionats, perquè, a més, Andorra no és un lloc fàcil per aglutinar gent entorn a una cosa, i amb el bàsquet ho hem aconseguit.

No és fàcil, i no sé per què. Sempre faig la mateixa comparació: quan va venir la Tina Turner a Andorra no va aconseguir reunir ni mil persones, i nosaltres n'apleguem cinc mil. L'afició ha estat de 10. Això és una realitat. I hem aconseguit que la gent estigués amb nosaltres, fins i tot quan hi ha hagut mals moments. Ara amb la dinàmica diferent i el bon joc que estem fent podem retornar al públic el suport que ens ha donat.