Punt de par­tida

“La nos­tra intenció ini­cial no era cons­truir un equip amb tanta gent de fora, però les cir­cumstàncies van por­tar-hi”, recorda el pre­si­dent del CB Cellera, Jordi Rabi­o­net. El club, ambiciós, va com­prar plaça a pri­mera cata­lana –ini­ci­al­ment, volia que fos a EBA–, però ho va fer tard, al juliol, i quan hi havia pocs juga­dors dis­po­ni­bles. Això el va obli­gar a can­viar la pla­ni­fi­cació i a apos­tar per la via forana. I va tro­bar la solució a Fon­ta­jau, a Girona.

Fins fa pocs mesos, allà hi tenia la base de les seves ope­ra­ci­ons, la Europe Basket­ball Aca­demy, impul­sada per tècnics balcànics. A prin­cipi d'aquest curs, però, van des­a­parèixer de la ciu­tat dei­xant un munt de deu­tes a tot­hom, sobre­tot a l'hotel on s'allot­ja­ven els juga­dors. Més tard, han estat a Sant Cugat del Vallès. Brad Kanis va arri­bar a Girona, seduït per la pro­posta d'aquesta acadèmia i veient la con­jun­tura, va deci­dir crear-ne una altra amb una filo­so­fia simi­lar. L'acadèmia Euro­pro­basket, que també té de cara visi­ble l'exes­corta del Barça i del CB Girona Xavi Fernández, així com el suport de l'Uni Girona, neix amb la volun­tat d'aco­llir juga­dors d'arreu per millo­rar-los tècni­ca­ment i alhora aju­dar-los a l'adap­tació al bàsquet euro­peu. “No és fàcil can­viar de xip, quan véns dels Estats Units, i ho dic per experiència”, diu Kanis, nas­cut a Port­land i amb experiència en països com ara l'Uru­guai, Síria, el Japó, Kosova o el Mar­roc. Ara està jugant al Vic (copa Cata­lu­nya), que li ha cedit un cotxe per des­plaçar-se.

Per la Cellera de Ter hi han pas­sat una desena de juga­dors aquest curs, també pro­pi­ciat per les lesi­ons. Uns hi han estat de pas­sada, i sense pena ni glòria; algun ha tro­bat un destí millor, com ara Kenec­hukwu Sun­day Oby –ha anat a EBA, al Fer­rol–, i cinc con­ti­nuen a l'equip, que, a falta de l'últim par­tit, no pot pujar de cate­go­ria. Són tres nord-ame­ri­cans (Aaron Sny­der, Davie Cham­pag­nie i Jamal Willi­ams), un cana­denc (Adrian Mike) i un sene­galès amb pas­sa­port italià (Mus­tapha Barro, cosí del pivot de l'Her­ba­life Mou­ha­med Barro). A tots ells se'ls paga la llicència fede­ra­tiva –un trans­fer al men­ci­o­nat Oby, tot i no ser obli­ga­tori per la FCBQ–, però no cobren. Al con­trari, són ells els que es fan càrrec de les des­pe­ses ordinàries.

Donar d'alta un juga­dor forà en una cate­go­ria de la fede­ració cata­lana és fàcil: tra­mi­tar-li la fitxa no té cap cost addi­ci­o­nal res­pecte el juga­dor català, no hi ha cap límit per plan­ti­lla –se'n podrien tenir dotze, per exem­ple– i tan sols cal l'empa­dro­na­ment i el pas­sa­port. Tots vénen amb el visat turista, vàlid per a tres mesos, però en poden adqui­rir un altre d'estu­di­ant, matri­cu­lant-se en una escola d'idi­o­mes, per posar un cas pràctic.

Experiències

El cas del CB Cellera no és únic. Asset­jat pels pro­ble­mes físics, l'Onyar va deci­dir pro­var aquesta via per ampliar el ros­ter i no que­dar-se només amb cinc sèniors, en la cursa per man­te­nir-se a copa Cata­lu­nya. Avui, però, s'ho jugarà tot a la pista del CN Saba­dell i ja no en té cap a l'equip. “No ha anat bé. Un cop van tenir la fitxa tra­mi­tada, han estat poc com­pli­dors i han fal­tat a entre­na­ments. No n'estem con­tents ja que, a més, no esta­ven en forma ni tenien ritme de par­tits”, diu Xavier Bor­rat, el direc­tor espor­tiu. N'han pas­sat qua­tre –se'ls pagava la llicència fede­ra­tiva– i l'únic que tenia qua­li­tat (Donald Luci­ous) va mar­xar al Linense andalús. Un altre, Alian Takam, molt físic, està lesi­o­nat. A Bes­canó, l'experiència ha estat d'escassa inten­si­tat. Dels dos que hi han pas­sat, només en queda ara un. Es tracta de Jor­dan Hurn, de pro­cedència anglesa i que milita en l'equip sub-21 –oca­si­o­nal­ment, ha tin­gut alguns minuts al sènior, de segona cata­lana–, que estava molt i molt just d'efec­tius. En el seu cas, i com qual­se­vol juga­dor del club, paga ell mateix la quota anual.

Si això és un fet pun­tual o no, ja es veurà. Ara bé, a la mala experiència de l'Onyar, s'hi ha afe­git que el CB Cellera no hi tor­narà a apos­tar. El seu pre­si­dent vendrà la plaça de pri­mera cata­lana. “Sense un patro­ci­na­dor fort, això és invi­a­ble, tot i que ara cobri­rem el pres­su­post. Però jo estic sol i l'esforç per tenir forans és molt gran per repe­tir experiència. D'ofe­ri­ments de juga­dors, en tinc cada dia i d'agents de tot el món, però val més dei­xar-ho aquí”, diu Jordi Rabi­o­net, cons­ci­ent que si algun d'ells des­ta­cava no podria treure'n rèdits econòmics ni rete­nir-lo ja que no tenen el trans­fer de la majo­ria, ni cap con­tracte pro­fes­si­o­nal.