RICKY RUBIO
BASE DELS MINNESOTA TIMBERWOLVES
“Mai he volgut marxar”
“Estic molt còmode a Minnesota i ara, amb l'elecció del número 1 del ‘draft', encara em sento més il·lusionat
“Perdre tant preocupa, però a qualsevol equip de l'NBA se li lesionen els jugadors importants i baixa molt”
El seu quart curs en l'NBA ha distat molt del que ell hauria desitjat. Una lesió al turmell esquerre li ha permès disputar únicament 22 partits (10,3 punts, 8,8 assistències i 5,7 rebots en 31,5 minuts de mitjana) i, a més, els TWolves han acabat amb el pitjor balanç de tota la competició (16-66). Malgrat aquest panorama, Ricky Rubio (el Masnou, 21-10-1990) veu el futur amb optimisme, i a Minnesota.
Primer de tot, com es troba?
Fa cinc setmanes que em van operar i ja començo a caminar amb normalitat. Es tracta d'un procés llarg perquè volen que el cartílag es recuperi bé. Espero que aquest estiu, sense anar a la selecció espanyola, serveixi per fer un reset i recuperar tota l'energia possible.
Les expectatives eren les de lluitar per ser al ‘play-off'. I tot ha sortit al revés, aquest curs.
Són coses que no pots controlar, però s'ha de ser positiu. Personalment, i tot i acabar com el pitjor equip de l'NBA, no crec que la temporada hagi estat tan dolenta. Les sensacions dins el vestuari no eren les d'un equip perdedor i això fa que confiï en aquest equip. Hi ha futur i un bon projecte que anirà amunt si ens respecten les lesions.
Es va perdre l'estiu passat Kevin Love i s'ha passat aquest curs de 40 victòries a 16. El projecte, però, s'ha frenat?
No és que s'hagi frenat, sinó que ha patit un canvi. Fins i tot diria que necessari. Va haver-hi relleu a la banqueta i en el lloc de Kevin Love van arribar jugadors joves. I un d'ell [Wiggins] és especial. Pot crear el seu propi tir i, en el futur, ens pot donar victòries. Té qualitat per arribar a ser el nostre jugador franquícia. I, igual que ell, LaVine també ha aprofitat els minuts.
Estar tant temps lesionat convida a pensar massa?
Haver tingut l'experiència de la lesió al genoll, en què vaig estar nou mesos aturat, m'ha ajudat. Sabia el que era i que no hi havia marge per queixar-me i pensar “per què a mi?” He intentat aprofitar el temps i exercir més de líder. Quan estàs fora, només pots ajudar parlant amb els companys, sobretot els més joves.
Però ha estat dur igualment.
Moltíssim, sobretot mentalment. A l'estiu, m'havia preparat molt bé per aquesta temporada i, en la primera setmana de fase regular, em vaig fer mal. I, tot i intentar tornar, continuava tenint molèsties. És una frustració, però no deixa de ser un repte tornar encara millor. I a mi, els reptes em motiven.
Segons l'ESPN, el seu entorn ha demanat marxar dels TWolves. És cert?
Vaig assabentar-me d'aquest rumor igual que vosaltres. Llavors, vaig trucar al meu agent i em va dir que era fals. Mai he volgut deixar Minnesota i ara, amb l'elecció del número 1 del draft, encara estic més il·lusionat per quedar-me i créixer.
El compromís amb els TWolves és incondicional?
Totalment. Estic molt integrat a l'equip i tinc confiança. I també la noto de la franquícia cap a mi. En aquest sentit, no hi ha cap motiu per canviar, a no ser que el projecte no em doni possibilitats de disputar el play-off. De moment, no l'hem jugat, però noto una evolució positiva, excepte aquest any. Però repeteixo que les lesions ho han condicionat absolutament tot.
Es pot passar en una temporada de tenir el pitjor balanç a ser aspirant a ‘play-off'?
És evident que perdre tant preocupa i no agrada. Jo vull estar en un equip guanyador i confio que ho siguin els TWolves. A qualsevol equip de l'NBA, li treus els jugadors importants i baixa molt. Mira els Thunder: sense Durant, no han fet play-off i la temporada passada van estar a prop de les finals. Per tant, hem d'esperar a estar tots sans la temporada que ve i, després, demostrar què podem fer.
Què creu que li falta a l'equip ara per disputar el ‘play-off', a banda de sort amb les lesions?
Tenim un bon nucli, que s'enfortirà amb l'arribada del número 1 del draft. Ens farien falta un parell de veterans que ens ajudin. Ja es va veure en la final de l'Eurolliga amb el Madrid. Els veterans importen, i molt, com es va veure amb Nocioni.
Els intangibles.
Els veterans saben com respondre als moments complicats perquè ho han viscut abans. I només es pot arribar al play-off si fas que els mals moments siguin tan curts com sigui possible. En el passat curs, no sabíem reaccionar davant l'adversitat. Estem parlant d'elements com Paul Pierce i el mateix Kevin Garnett.
A Kevin Garnett, ja el tenen, si bé no va poder jugar gaire en la passada temporada.
M'ha sorprès. Sempre es parlava de la seva ètica de treball, però és més que això. Era el primer a arribar al vestidor i a sortir a la pista i, des del primer dia, ha estat fotent esbroncades a tothom. I això va fantàstic per als joves. Els fa estar en tensió.
Valori'm el canvi a la banqueta, Saunders per Adelman.
Adelman havia estat el tècnic en els meus tres primers anys a l'NBA i em feia por què passaria sense ell. Però Saunders m'ha demostrat confiança des del primer dia, quan va arribar de general manager en el meu tercer any, i ara de tècnic. Crec que l'he sorprès i així m'ho va dir a principi de curs i ho va repetir en la nostra última conversa.
Li ha posat deures, més enllà de la recuperació física?
Res d'especial. Continuar el que estava fent. El primer és estar recuperat físicament i, després, treballar el tir, l'aspecte físic i les situacions d'un contra un.
Parlava del tir. Tot i haver-lo treballat intensament, ha acabat amb el pitjor percentatge en tir de camp de la seva trajectòria a l'NBA (35,6%). Per què?
La lesió hi ha tingut la seva incidència. En tot cas, i tot i que les xifres no enganyen, les meves sensacions són millors. Als Estats Units, tenen estadístiques per a tot i, amb el meu entrenador de tir, en miràvem una especialment, la dels tirs després de bot o després de pick & roll. I aquesta és una arma que puc utilitzar i que he millorat.
El següent serà el primer curs del seu nou contracte i el convertirà en el més ben pagat dels TWolves. Se sentirà més exigit?
Ningú mai serà tan exigent amb mi com jo mateix. Si sóc el més ben pagat ho hauré de demostrar, però no em preocupa. El pas endavant l'he volgut fer sempre, cobrant el que cobraré o cobrant menys. Tinc la ferma voluntat de liderar l'equip.
Els TWolves fa onze temporades que no disputen el ‘play-off'. Quin ambient es respira a la ciutat?
Si bé cada cop la porta de l'esperança està més tancada, et puc assegurar que n'hi ha. Veuen un equip jove, de futur, i creuen, com jo, que aquest equip anirà cap amunt a partir d'ara.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimecres,6 novembre 2024