Contra tots els elements
Lliga Endesa. Repte majúscul per a La Bruixa d'Or, que ha de derrotar el campió d'Europa a la seva pista i esperar una ensopegada del Guipúscoa a Saragossa per salvar la categoria
Després d'un rosari d'imponderables i d'haver utilitzat fins a 22 jugadors, no deixa de ser meritori que La Bruixa d'Or hagi arribat viu a l'última jornada. Això sí, per eludir el descens esportiu aquesta tarda ha de protagonitzar una gesta memorable. En primer lloc, ha d'imposar-se a la pista del Madrid, inexpugnable aquest curs en la Lliga Endesa i el lloc on fa una setmana es va coronar campió de l'Eurolliga. I a més, necessita que el Guipúscoa perdi a Saragossa contra un equip que ja no té cap possibilitat d'ocupar un lloc al play-off. En tot cas, als de Jaume Ponsarnau se'ls està fent llarg el curs i ara es troben en una pèssima dinàmica –1-8 en els nou últims partits, i el triomf en la pròrroga–, situació accentuada després de la marxa de Taquan Dean a l'Iran. El tècnic de Tàrrega no assolirà la plenitud: o cau el seu equip, o el seu Manresa.
I per què no?
Mirant el potencial d'una i altra plantilla, sembla gairebé impossible pensar en el miracle manresà. Però, al Bages confien en factors que alterin la lògica prèvia. Un és la relaxació que poden tenir els blancs un cop assolit el gran èxit del curs –i ja es va demostrar amb l'actuació de baixa intensitat dijous a Vitòria–; l'altra, que tenint en compte que el primer lloc de la fase regular el tenen lligat, Pablo Laso pugui decidir fer descansar jugadors bàsics. Per exemple, contra el Laboral Kutxa va deixar a casa Llull, Felipe i Ayón. Pedro Martínez no vol que el seu equip pensi en això perquè ho considera contraproduent. “Ens hem de preocupar del que és a les nostres mans. Això vol dir començar el partit amb il·lusió, jugant fort. Ells segur que tindran ganes i jugaran bé perquè gairebé sempre ho fan bé, jugui qui jugui”, va dir el preparador de La Bruixa d'Or, que confia que Grigonis “ajudi” malgrat no tenir ritme competitiu.
Tots els registres històrics, es mirin per on es mirin, condemnen els del Bages a un tercer descens esportiu seguit. Potser la dada més cruenta és que no se celebra un triomf sobre el Madrid des d'avui fa 17 anys. L'últim va arribar el 24 de maig del 1998 al Nou Congost (95-82), el dia que el TDK va certificar el pas a la final de l'ACB, que guanyaria al Tau. Dels protagonistes, tan sols Roman Montañez continua actuant a un cert nivell. L'escorta, que aquell dia va actuar poc més d'un minut amb 19 anys, ha jugat al Valladolid (LEB Or). Si els manresans no poden alterar avui la inèrcia de la història, poden confiar encara en la via administrativa, la boia salvadora els dos anys anteriors.