El Guipúscoa depenia d'ell mateix per garantir-se la setzena plaça de la fase regular, però va perdre a Saragossa i, amb la victòria de La Bruixa d'Or a Madrid, no va aconseguir la salvació esportiva.

Com a sumari del que ha estat la temporada de l'equip, Jaume Ponsarnau no va poder comptar ni amb Dani Díez ni amb Ioann Iarotxevitx en la segona meitat, tots dos per lesió. La derrota contra el CAI, però, fou la culminació a 34 jornades. “Vam començar la temporada amb moltes dificultats i, probablement, sent el màxim candidat a baixar. A còpia de treball i d'encert en determinades coses vam reconduir aquesta situació. I vam assolir un molt bon nivell de joc, arribant a ser molt competitius.”

Tant, que després de vèncer a Manresa (64-79) i situar-se amb 9-15 –el Guipúscoa va començar 1-6–, l'equip tenia a les mateixes victòries (4) de distància el vuitè classificat i el cuer. “Després de guanyar a Manresa les circumstàncies ens van influenciar molt negativament. A casa ho donàvem tot i érem competitius, però en general vam deixar de ser bons competidors i a fora de casa vam passar a ser un equip mediocre”, exposa Ponsarnau. “I l'aposta per la resistència, al final no ha estat suficient per no acabar penúltims.” L'aposta fou, a nivell de club, deixar marxar Taquan Dean, el jugador ofensivament amb més talent, per ajustar econòmicament la temporada. Sense ell, l'equip va perdre cintura en atac i va tancar les últimes deu jornades amb 1-9. “Com a entrenador hi ha moltes coses que haig d'interpretar per ser millor, però també n'hi ha moltes que interpreto que hem fet molt bé i de les que em sento orgullós. Però el gran objectiu no l'hem assolit. I per això estic trist, molt trist.”