Aire de la segona unitat

Van ser les rotacions exteriors del Barça el que li van donar vida. Els triples d'Hezonja (2) i de Navarro canviaven la dinàmica aprofitant que Rudy (9 punts) era a la banqueta. Hezonja tenia continuïtat (11:55 minuts seguits) i els blaugrana es van acostar (31-28). Però va aparèixer Carroll per exhibir-se amb sis punts seguits. Curiosament, no amb el seu tir infal·lible sortint de bloqueig, sinó amb penetracions fins a la cuina. I això que tenia a sobre Oleson –gran defensor–, fet que parla del talent de l'escorta blanc. La diferència es va disparar. La sensació era que el Madrid estava dominant amb autoritat però que el seu avantatge en el descans només era de set punts (47-40). Tothom tenia clar, però, que per guanyar el partit era imprescindible apujar el nivell d'intensitat defensiva, perquè 47 punts rebuts en el primer temps eren una llosa massa gran, perquè per guanyar el Barça necessitaria fer un recital ofensiu. I això a domicili és molt complicat.

Tothom a defensar

Després de la represa es van tornar a certificar errors ja coneguts: Doellman fora del matx, pilotes perdudes i un triple de Rudy que retornava la màxima del matx (50-40). Però es va despertar Doellman estrenant-se amb cinc punts seguits (50-45). Una discutida tercera falta personal en atac, en un bloqueig de Tomic a Rudy, obligava el croat a marxar a la banqueta. Tomic quedava totalment desactivat (2 punts i 1/3 tirs de dos). El Barça tenia l'oportunitat d'acostar-se perquè els blancs no tenien l'encert dels referents en atac. Però el Barça no anava millor. En els set primers minuts només cinc punts, i de Doellman. Calia algun revulsiu. El trist parcial del tercer quart (12-13) ho deia tot. Hi havia hagut un canvi de xip en defensa.

En el darrer quart, després de dos minuts sense anotar ningú, el Madrid semblava trencar el matx (66-55 quan faltaven 6:19). Els blancs castigaven les debilitats blaugrana. Feia falta un revulsiu sense por, i aquest va ser Hezonja, que contra el Madrid es multiplica. El croat va anar fent triples i triples fins a un 5/6 que igualava el matx (72-70). Però al Barça li va faltar solidesa perquè els superclasse com Sergio Rodríguez es van carregar l'equip a les espatlles i van sentenciar.