En la seva etapa de formació es va fer un fart de col·leccionar guardons individuals. Amb la selecció sèrbia i amb l'FMP, club amb el qual va arribar a fer 31 punts i capturar 17 rebots amb un 46 de valoració en la final del torneig júnior de la final a quatre del 2009, a Berlín. La progressió de Dejan Musli (Prizren, Sèrbia, 3-1-1991) s'ha estancat els últims anys. Ara aterra a l'ICL Manresa per convertir-se en un pal de paller i demostrar a tothom que ha tornat. I ho fa convençut i amb el somriure a la cara.
Què el va fer decidir a acceptar la proposta de l'ICL Manresa?
Bàsicament, l'entrenador. L'Ibon [Navarro] em va trucar i em va dir que creia en el meu potencial, que volia que fos una peça important a l'equip. Em va convèncer i de seguida vaig donar el vistiplau al meu agent per venir aquí.
Què aportarà al grup?
Principalment, feina a la pintura. Puc aportar rebots, punts i també capacitat d'intimidació en defensa. M'agrada posar taps [riu]. Tenia ganes de tornar a la millor lliga d'Europa i vull demostrar del que sóc capaç amb continuïtat i minuts. Estic molt content perquè crec que Manresa és un lloc ideal per fer-ho.
Les seves anteriors experiències en la Lliga Endesa –Laboral Kutxa (2010/11) i Fuenlabrada, cedit la temporada següent– van ser molt negatives. Què va passar?
Quan vaig arribar aquí per primera vegada era molt jove. Tenia 18 anys i al Laboral Kutxa no em van donar mai l'oportunitat de mostrar el meu talent. I al Fuenlabrada hi vaig arribar cedit un mes per cobrir una lesió i no vaig tenir temps de res. Tot va ser molt frustrant. Per això vaig decidir tornar al meu país, perquè el que necessitava era jugar.
Ve ara del Mega Leks serbi, en què hi va fer 15 punts i 9,2 rebots en la lliga adriàtica en la segona meitat de temporada. Va tornar a recuperar velles sensacions?
Una mica sí. Van ser un mesos fantàstics, vaig treballar per un tècnic, Dejan Milojevic, que entén els joves, i amb un grup amb una gran química. Vam arribar el curs passat a la final de la copa sèrbia, que és un èxit perquè el Mega no és un club top com el Partizan o l'Estrella Roja. Espero continuar en aquesta línia.
L'ICL Manresa no és un club que aspiri a guanyar títols, sinó a salvar-se. Què n'espera, del curs?
Sé que, per pressupost, és un dels equips més modestos, però sóc dels que pensa que tot és possible abans que la competició arrenqui. El meu objectiu és donar el millor de mi mateix en tots els partits i ajudar a assolir moltes victòries. Qui sap, potser podem acabar en el top 8 i jugar la copa. És complicadíssim, en sóc conscient, però... per què no?
Amb 18 anys, tothom el veia com un jugador dominant, quasi imparable a la zona. Per què s'ha frenat la seva evolució?
És molt senzill: no pots mostrar res ni mantenir la confiança si no tens oportunitats reals. Quan vaig rescindir el contracte amb el Laboral Kutxa feia dos anys que no jugava. Això no és bo ni per a mi ni per a ningú.
El 2012 va firmar un contracte per tres anys amb el Partizan, però tampoc el va complir.
El primer any va anar prou bé, amb força participació en l'Eurolliga [9,5 punts i 4,9 rebots], però en el segon vaig tornar a perdre protagonisme. Però tampoc vull remoure gaire el passat. De tot el que m'ha passat, n'he après molt, però ara només tinc al cap el futur. Tinc grans esperances posades en aquesta temporada. Podem fer coses boniques.
Té al cap l'NBA o ara mateix la veu molt lluny?
I qui no té aquest somni? Tothom té el somni de jugar en una competició així i, per anar-hi, sé que haig de fer moltes coses bé, començant per aquesta temporada. Pot ser un altre pas per tornar al nivell que tenia de júnior.