De Jones a Musli

Limitat per les faltes en els primers partits, el pivot va ser un filó en la part inicial, traient suc de pilotes doblades. Però als locals els faltava equilibri (0/5 triples) i l'equip del Bages va tenir en Grigonis el contrapunt. Tal va ser el seu encert en el primer quart (9 punts i 4/5 en tirs), que ni les sis pèrdues penalitzaven l'ICL Manresa (14-18, 9'). A partir del segon quart, el MoraBanc va apujar la intensitat al darrere i, si bé Musli ja deixava detalls de la seva qualitat, va acabar obrint un petit forat. Amb ofici, va anar provocant faltes i, arran dels tirs lliures, va arribar a la mitja part amb un +9 (39-30), després de no haver concedit ni un sol punt al rival en els darrers 2:40 de segon quart.

Tot feia encara pitjor pinta per als del Bages, a la tornada de vestidors. Més enllà dels problemes de faltes –quatre de Sandul, i tres d'Overtxenko i Grigonis–, el gran maldecap era que la distància es feia més gran (48-36, 25'). Era un moment crític, però l'ICL Manresa va resistir-lo gràcies al triple –quatre en la recta final de quart–, que van donar sentit a la feina contínua de Musli sota els cèrcols. Un altre en l'inici de l'últim quart, de Flis, va fer que s'igualés el partit (61-61, 32'), i adquirís un altre caire. Els del Bages tenien més cura de les pilotes perdudes –només 3 en tota la segona meitat– i amb Álex Hernández de capatàs, va gestionar millor el final. El MoraBanc, excessivament distret al darrere, va oblidar-se de Jones en la recta final i els bagencs sí que van trobar Musli, que va ser determinant.