No han estat uns dies fàcils per als TWol­ves. La mort, tot just fa cinc dies, del que era l'entre­na­dor i també pre­si­dent d'ope­ra­ci­ons de la franquícia, als 60 anys, a causa d'un càncer, va pro­vo­car una forta com­moció en la franquícia. Sobre­tot perquè hi havia l'espe­rança que Flip Saun­ders se'n sortís i con­tinués la feina de recons­trucció, a la pista i als des­pat­xos, de l'equip. I en l'ope­ning game els seus juga­dors, amb el seu assis­tent Sam Mitc­hell, ja com a tècnic en cap, li van retre el millor home­natge, un tri­omf a l'Sta­ples con­tra els Lakers sobre­po­sant-se a un -16 en el segon quart (50-34). Una cita que va tenir detalls de molta emo­ti­vi­tat, com uns ins­tants de silenci abans de l'inici i les samar­re­tes en record del tècnic en l'escal­fa­ment. Les dels Lakers, amb un “Flip” d'ins­cripció, i les dels TWol­ves, amb “We” (‘nosal­tres').

“Tot es fa difícil d'expli­car. Arros­se­guem molt de dolor, però hem com­pe­tit i hem llui­tat com a ell li hau­ria agra­dat”, expli­cava al final Ricky Rubio. El base, mase­gat per les lesi­ons el curs pas­sat –va dis­pu­tar 22 par­tits i l'últim va ser el 18 de març a Toronto, i també es va per­dre l'euro­peu–, va rea­parèixer a un nivell excep­ci­o­nal. No només va batre el seu sos­tre d'ano­tació en l'NBA amb 28 punts (10/17 tirs de camp i 6/7 lliu­res), sinó que va domi­nar el joc, repar­tint 14 assistències a 7 juga­dors dife­rents. També va aca­bar amb el millor (+/-) de tots els que van jugar: +12. En tot cas, i tot i un 102-111 a favor a 2:13 del final, els de Min­ne­sota no van res­pi­rar fins que el tir per vèncer de Lou Willi­ams en l'últim segon no va entrar. Kobe, en la seva 20a tem­po­rada seguida als Lakers –rècord en la lliga–, va aca­bar amb 24 punts, però amb un pobre 8/24 en tirs de camp. Mar­ce­linho Huer­tas va debu­tar amb 2 punts i 2 assistències en 13 minuts.