ACB

El fruit de la perseverança

Lliga Endesa. El targarí Pierre Oriola, MVP de la jornada, cerca enguany la regularitat que li farà guanyar el respecte de la lliga. Fins arribar a Sevilla, Ponsarnau, Prado i Costa el van encaminar

Amb dina­misme, jugant sense pilota amb cri­teri, cas­ti­gant l'esquena dels defen­sors. Ocu­pant els espais amb sen­tit, explo­tant al màxim tot allò que un dia, fa més de sis anys, li van veure a Man­resa, en el que ales­ho­res era només una intuïció com tan­tes n'hi ha.

Intel·ligència, aposta

Pierre Ori­ola (Tàrrega, 1992) va des­ba­lles­tar diu­menge la defensa de la Penya en poc de 25 minuts fins a tan­car el full estadístic amb 23 punts (6/7, 2/4 i 5/6), 9 rebots i un 35 de valo­ració que li van valer ser nomi­nat juga­dor de la jor­nada. En tots tres apar­tats, sos­tres per­so­nals per a un juga­dor que enguany acre­dita 8,3 punts i 4,1 rebots en 17,6 minuts.

De mare fran­cesa i pare de Bell­puig, Ori­ola va començar a jugar a bàsquet tard, en edat cadet, quan el cos se li va esti­rar prou per inco­mo­dar-li el que fins ales­ho­res era la seva veri­ta­ble afició, jugar a fut­bol de por­ter. Feia temps que el seu pare i les seves ger­ma­nes, que juga­ven a bàsquet al Tàrrega, li deien que uti­litzés les mans per encis­te­llar i no pas per blo­car xuts, però no va ser fins que ell ho va deci­dir que s'hi va posar. Després d'un any a Lleida, va arri­bar a Man­resa, on va jugar una tem­po­rada al júnior, una altra a cavall del vin­cu­lat (Sant Nico­lau) i del pri­mer equip, i una segona, la 2011/12, com un mem­bre més del con­junt de Jaume Pon­sar­nau en l'ACB. Poli­va­lent, tot i no tenir una gran mà, ja se'l veia com un futur aler pivot, i aquell any se'l va pas­sar prin­ci­pal­ment defen­sant cada dia Jus­tin Doell­man en els entre­na­ments.

Tre­ball, evo­lució

Amb pocs minuts –Asse­lin i Achara com­ple­ta­ven amb el blau­grana el trio inte­rior bagenc–, l'any següent va anar al Lleida, on Joaquín Prado va tre­ba­llar amb ell. La cessió va ser un encert –8,1 punts i 4,7 rebots en fase regu­lar i 10,2 i 7,6 en el play-off–, però com que no hi podia haver lloc per a tot­hom, a l'estiu del 2013 el Man­resa va apos­tar per Ras­muss Lars­sen i Ori­ola, des­vin­cu­lat, va mar­xar a Osca, on amb Quim Costa va com­ple­tar una magnífica tem­po­rada. Més enllà dels 15 punts i 6,4 rebots, és Costa qui el posa a jugar defi­ni­ti­va­ment de qua­tre, qui el va con­vi­dar amb fona­ment a tirar tri­ples –fins ales­ho­res no ho feia i acaba el curs amb 13/35– i qui li con­so­lida el gest de posar la pilota a terra. El fa un home i el Sevi­lla el fitxa.

En la seva segona tem­po­rada a San Pablo, Luis Casi­miro l'uti­litza com a relleu de Nach­bar, però no pas per donar des­cans a l'eslovè, sinó per donar-li joc i minuts. Li fa con­fiança perquè se l'ha gua­nyat, esforçant-se, accep­tant rep­tes, i sol fer pare­lla sota els cèrcols amb Slokar –ja es conei­xien de Man­resa–, ell posant els peus per defen­sar qua­tres i l'eslovè, el cos per atu­rar els cincs. I lle­gint la dis­po­sició del rival, ata­cant sem­pre des de la com­prensió del joc i no des­a­pro­fi­tant mai els tri­ples que li con­ce­dei­xen les defen­ses rivals.

Pierre Oriola
Tàrrega
25/09/92 (23 anys)
Aler pivot
2m06
Trajectòria
CN Tàrrega
08/09
CB Lleida (júnior)
09/10
Bàsquet Manresa (júnior)
10/11
St. Nicolau (EBA) / Manresa
11/12
Bàsquet Manresa (ACB)
12/13
Força Lleida (LEB Or)
13/14
Osca (LEB Or)
14-?
Sevilla (ACB)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.