Camins oposats

Per dinàmica, és obvi que el que necessita més la victòria és la Penya. Després d'una arrencada esplèndida, l'equip ja encadena cinc derrotes, la pitjor ratxa des de les set amb què va acabar el curs 2010/11, amb Pepu a la banqueta. Això sí, el calendari feia pujada, ja que, en aquestes darreres setmanes, ha visitat el Barça Lassa i ha rebut el Madrid i l'Unicaja.

Tot i aquesta mala inèrcia, l'equip es manté vuitè i ben viu. Però és obvi que a l'Olímpic hi ha de guanyar els tres partits que li falten de la primera volta per aspirar a ser al febrer a la Corunya. Avui, contra el MoraBanc i en els altres dos, contra el Múrcia i el Laboral Kutxa. Al Palau ja es va constatar la millora defensiva, però l'equip continua patint sota els cèrcols, per contenir els homes grans i també controlar el rebot al seu cèrcol. “Estem assumint els mals resultats”, subratlla Maldonado.

A Andorra, les coses es veuen d'una altra manera en els últims partits. De mica en mica, el MoraBanc va creixent, localitzant amb assiduïtat puntals, com el cas de Xermadini i Sada. Precisament, el base badaloní és dubte per una forta contusió a la cama dreta que ahir no el va deixar entrenar-se. El gran maldecap de Joan Peñarroya és la línia exterior verd-i-negra. És l'equip que més triples llança (29,5 de mitjana), i amb 36,3% d'encert.