Ritme i anotació

La velocitat de pas fou, tant per una banda com per l'altra, elevadíssima des del salt inicial. El dinamisme andalús venia marcat per la clarividència de Nachbar, ja fos finalitzant o connectant amb Balvin (6-12). Al MoraBanc li va costar trobar encert, però va localitzar-lo en la pèssima defensa d'ajudes dels de Casimiro, penetrant, amb joc vertical (15-15). L'equip no trobava remei a Balvin –10 punts en el primer quart–, però el rebot d'atac li donava punts. De dos i de tres (27-23). En la continuació, va baixar l'encert però no pas el ritme ni els contactes i, mica en mica, els tricolor van obrir escletxa (39-27). Tenien les coses clares, els andalusos vivien en un desordre complet i Stojanovski –tots 13 punts al descans– afinava (48-34).

Tornant, l'anotació arribà generant a partir de les errades: el MoraBanc castigava les pilotes perdudes del Sevilla i el Sevilla, el mal balanç defensiu del MoraBanc (54-45). Els de Peñarroya no coordinaven moviments amb fluïdesa i el joc era desballestat, però Shermadini treballava i la mà de Beto els disparava definitivament –64-46 (28') i 67-50 al final del quart–. El triomf era al sac perquè no hi havia arguments de pes en el rival i, pensant en els comptes de la copa, calia no aixecar el peu del pedal. No va fer-ho tant com hauria estat possible –a cinc minuts de la fi guanyava 82-59– però, amb la qualitat de la defensa que tenia al davant, el fi de festa fou prou important.