Que els germans Gasol no coincidirien a l'All Star per segon any seguit estava ja bastant assumit. La competència ferotge de Marc a l'oest li dificultava entrar-hi –de fet, ni la lesió d'última hora de Griffin li ho ha permès–, però amb Pau, la visió era diferent. Després de quedar fa una setmana a tan sols 360 vots de la titularitat, tothom esperava que els entrenadors fossin els que li donessin l'accés al seu sisè partit de les estrelles. Fins i tot, el matí abans de saber la decisió, el pivot va admetre que seria “injust” no tenir-hi lloc.

Però els tècnics no van valorar-ho igual i van prioritzar abans Drummond o Bosh. Discutible si es té en compte que és una peça vital en els Bulls (els tercers a l'est) i que, en la seva conferència, tan sols LeBron i Millsap tenen una millor eficiència que ell (22,1). El passat recent, però, fa pensar que encara no està tot dit. I és que, des del 2006 i de forma ininterrompuda, sempre hi ha hagut algun canvi d'última hora, especialment per lesions.

En l'edició d'enguany, que tindrà lloc del 12 al 14 de febrer a la ciutat canadenca de Toronto, hi ha hagut un sacseig considerable en relació amb la de fa un any, a Nova York. Hi ha deu canvis de jugadors –a banda dels germans Gasol, tampoc no hi han entrat habituals com Duncan i Nowitzki–, a més de quatre rookies (Leonard, Green, Drummond i Thomas). En tot cas, la dada més significativa és que tots els escollits han nascut als Estats Units, un fet que no passava des del 1984 i en un moment de proliferació en l'NBA de jugadors d'arreu del món.