Del domini a l'angoixa

El binomi Schreiner-Shermadini va ser el punt de partida, però l'ancoratge georgià no és cap secret en la lliga i Xavi Rey ho tenia ben estudiat. I el partit va començar a poc a poc però amb l'equip ben falcat al darrere (9-3). Els protagonistes eren Beto i Stojanovski –molt bona feina en el rebot, la seva– i també les defenses: hi havia tirs però l'encert costava de veure (12-12). Martín amb triples i Rey contestaven, i Beto els replicava (22-15).

Amb Schreiner, Sada i Holt junts Peñarroya va voler posar una marxa més, en el segon quart, si bé les errades en triples oberts el contradeien (26-21). El ritme va venir de Jones i Clark, amb intensitat, i l'equip, còmode, creixia (35-24). Malauradament, va badar amb Salgado (vuit punts seguits) i la diferència es va ajustar (42-36).

Tornant, l'equip es va mostrar més actiu al darrere, arriscant i doblant en defensa, recuperant. Solidari, castigant errades (49-41, 23'). I si bé no tenia fluïdesa ofensiva, anotava, preferentment per fora, i va obrir el partit 59-45 (28') disposat a trencar-lo (66-53). Amb rotacions, per mantenir el to i conservar un ritme sostingut.

Però el rival també juga i un rival necessitat és sempre perillós. Desconnectant l'Andorra des del darrere –impossible jugar al pal baix–, la qualitat de Laprovittola va reanimar l'Estudiantes (70-66) i va desordenar els tricolor, que es van veure obligats a jugar-se el triomf en un final ajustat (76-76, 38'). Un escenari inesperat que va tenallar l'equip, incapaç d'atacar amb criteri ni de lligar en curt tant l'argentí com Jaime Fernández. I el pitjor semblava un fet –81-82 a 10 segons–, però feliçment Schreiner va treure l'equip de l'embolic amb un triple des de la cantonada i Laprovittola, en l'últim atac, va errar el seu únic tir de camp de l'últim quart.