Defensa de paper

Lle­vat dels dos pri­mers atacs del Madrid, resolts després de rebot ofen­siu (4-2), el Mora­Banc fou curós fins al des­cans en la pro­tecció dels tirs refu­sats en cis­te­lla pròpia. Asse­gu­rant-se pos­ses­si­ons i apro­fi­tant la con­des­cendència de la defensa local, l'equip va tro­bar ritme ofen­siu en un tres i no res. Cadència i encert (9-14). Amb Sch­rei­ner assis­tint, els punts venien de diver­ses mans, en con­trast amb el sus­tent madri­leny, un tri­an­gle amb Car­roll i Thompkins per fora i Her­nangómez per dins (18-16). L'efer­ves­cent entrada de Holt els va con­tra­res­tar (27-25).

En la con­ti­nu­ació, el Madrid va apro­piar-se de la ini­ci­a­tiva i aviat va obrir distàncies, pas­sant bé (i còmoda­ment) la pilota, generós, amb un ele­vat encert des de la llarga distància –amb Rudy pri­mer (36-27) i amb qui fos després. Inac­tiu en les aju­des i en les rota­ci­ons defen­si­ves, el Mora­Banc no patia per tro­bar tirs i punts, però era trans­pa­rent al dar­rere. En con­junt (54-45), i espe­ci­al­ment perquè no tenia cap res­posta, per mínima que fos, per repli­car Ser­gio Rodríguez.

Desa­tents amb el com­pany i amb el rival, els juga­dors andor­rans van repren­dre el joc fora d'òrbita i el Madrid els va cas­ti­gar fort (9-0 i 63-45). Inde­fens, Peñarroya va inten­tar reha­bi­li­tar l'esce­nari amb vari­ants i defen­ses alter­na­ti­ves (i can­vis de juga­dors). I va acon­se­guir parar el joc (63-47), però no pas Felipe ni Her­nangómez (73-55, 27'). De cap manera, tam­poc amb un zona amb tres homes grans a la línia de fons, perquè ja no es tan­cava el rebot (83-64).

I esgo­tats els argu­ments i men­tal­ment ren­dits de feia estona –una recu­pe­ració andor­rana i cinc pilo­tes per­du­des del Madrid en 30 minuts–, des­man­te­llats, tres tri­ples locals en els pri­mers minuts del dar­rer quart (92-64) van acce­le­rar la clau­sura.