Aprenent a la pista
NCAA. Yankuba Sima tanca el primer curs a St. John's com a màxim rebotejador (5,7) i cinquè amb més minuts de la seva universitat. Una lesió en una mà al gener li va frenar la progressió
Aquesta matinada, ha arrencat el March Madness, que culminarà del 2 al 4 d'abril amb la final four, que enguany tindrà lloc a Houston. Entre els aspirants al títol, no s'hi troben Yankuba Sima (1996) i St. John's, que es van quedar fora de la cursa dimecres passat en perdre en la primera eliminatòria del Big East Tournament, contra Marquette al Madison Square Garden de Nova York, per 101-93. No va ser cap sorpresa, tenint en compte la tendresa dels de Queens –sis rookies, entre ells el pivot gironí, i només tres peces continuaven de l'exercici passat– i la seva trajectòria. Contra equips de la pròpia conferència, el bagatge ha estat d'1-17. La perspectiva de la universitat, però, està fixada més en el mitjà i llarg termini.
Tot gairebé nou
Encara que portés un curs als Estats Units –l'exercici passat va preparar el salt a la universitat en dues prep school a Florida (primer a Arlington Country Day i, més tard a Elev8)–, el canvi era majúscul. Passava a un centre de primer nivell com St. John's, de divisió I a l'NCAA, situat al barri de Queens, a Nova York. L'interior té la sensació que la va encertar perquè ha disposat de força minuts malgrat ser element de primer any (23,4 de mitjana en 25 duels, 18 de titular). El full de serveis reflecteix 7,3 punts (48,7% tirs i un fluix 38,6% en tirs lliures), 5,7 rebots i 2,4 taps. El tècnic, Chris Mullin –integrant del Dream Team de Barcelona 1992–, no el va enganyar quan va garantir-li un pes important en l'equip. I l'elogia: “La relació amb el tècnic és genial.”
A cada temporada hi ha moments per a tot. Per al record, Sima guarda la victòria sobre Syracuse (84-72) el 13 de desembre, al Madison, amb una bona actuació pròpia (9 punts, 8 rebots i 3 taps en 26 minuts) i 15.000 persones a les graderies. A l'altre costat, la lesió a la mà esquerra (fractura de l'os del mig) que el va tenir parat gairebé tot el gener. “Va ser un contratemps. No diria que em va condicionar la temporada, però sí que em va tallar el ritme de joc”, es va lamentar el gironí, format al Santa Eugènia i també al Sant Josep.
El físic
Sima (2,08 m) ha tastat el nivell d'exigència de l'elit a l'NCAA i considera que ha complert amb tot el que se li exigia. Bàsicament, intimidació i defensa. “Continuo amb 93 quilos, els mateixos amb què vaig iniciar la temporada. Físicament, potser em trobo una mica per sota els pivots contra els que ha jugat, però no ha estat cap gran problema”, admetia el gironí, que està combinant el bàsquet amb els estudis. Aquest curs, té un temari comú i ara ha de triar carrera i la prioritat és sports management.
En l'equip, hi conviuen moltes nacionalitats –per exemple, Alibegovic i Mussini (Itàlia) o Ron Mvoulka (França)– i generar la química sempre requereix un cert temps. L'aposta de St. John's per reclutar talents internacionals continuarà l'exercici que ve amb l'alemany Freudenberg. “Hem tingut oportunitats de fer-ho millor, però hem patit moltes derrotes per petits detalls. Això servirà pel futur”, deia Sima, que té previst tornar a Girona dues setmanes al maig.
LA DADA
Eric Vila medita fer també el salt
L'aler de Bescanó (1998) podria ampliar la nòmina gironina en l'NCAA el proper curs. L'interès de mitja dotzena d'universitats –Texas A&M, Oregon, Wichita State, Wake Forest i Houston li han ofert visitar les instal·lacions d'aquí a un parell de mesos– ha fet que Eric Vila es plantegi deixar el Barça a l'estiu i anar-se'n cap als Estats Units. El mes passat, va participar en el ‘Basketball Without Borders', que va fer-se en paral·lel a l'All Star de l'NBA i que incloïa alguns dels millors joves europeus. Iniciat en el bàsquet al Ceset, va arribar al Barça en edat infantil i va debutar testimonialment amb el primer equip. Ara és júnior de segon any.
