Anades i vingudes

Llevat de Simon, els locals van sortir tenallats. Sense fer res de l'altre món, simplement amb el control del rebot als dos cèrcols. el MoraBanc dominava (5-9, 5'). De mica en mica, però, l'ICL es va refer i si bé Musli no produïa al pal baix –es van anul·lar amb Shermadini–, sí que ho feia des del rebot d'atac. Això va catapultar els seus (16-11 al final del primer quart), en una fase en la qual els visitants estaven encallats (1/8 tirs i quatre pèrdues en els darrers cinc minuts d'aquest primer parcial).

Tot va canviar en l'inici del segon. Jugant amb tres petits i Bogdanovic de quatre, els andorrans van trobar la fluïdesa ofensiva, de cop (0-10 i 16-20, 12') i el rival va començar a flaquejar. La defensa manresana feia aigües i Musli va cometre la tercera falta, fet que va propiciar la màxima diferència (23-36, 17'). Que els locals havien perdut el nord ho confirmava el fet que havien anotat una cistella de camp en els últims 5:51 del quart i van arribar a la mitja part havent repartit dues assistències.

El pas pels vestidors va regenerar l'ICL, que va sortir molt enèrgic i arriscant amb Musli, per les tres faltes. L'aposta li va donar resultats perquè, en un tres i no res, es va ficar en el partit (10-0 i 37-38, 24'). Principalment, era Foster qui estirava els seus i també el públic. La densitat dels recursos del MoraBanc feia que trobessin jugadors a qui recórrer quan patien. I van aparèixer Stojanovski –vital en els dos moments en què els locals es van posar a un– i Jones al final del tercer quart, i Bogdanovic en l'últim per posar el llacet al triomf quan els manresans ja havien deixat de creure en la victòria, si bé no van deixar de treballar mai (55-69, 38').

El més preocupant per a l'ICL Manresa va ser que, més enllà de les accions de Musli –accions al pal baix, de rebot ofensiu o amb assistència a un company–, la resta no hi van ser al final. Sobretot el perímetre, ben collat pels visitants.