El curs es farà llarg
Lliga Endesa. El MoraBanc, incapaç de controlar el rebot defensiu, no pot competir a la pista de l'Unicaja i transitarà les últimes sis jornades del campionat en terra de ningú, orfe d'objectius
En la fase àlgida del curs, el MoraBanc ha fet figa. La d'ahir és la quarta derrota consecutiva i pensar en el play-off és surrealista, sobretot pel que es transmet a la pista. El que fa setmanes es donava per fet –superar les dotze victòries de la passada campanya– ara s'haurà de pedalar fort per assolir-ho. En suma onze, i queden sis jornades. Sigui com sigui, tampoc seria un gran consol.
No s'havia arribat ni tan sols a l'equador del primer quart, i tot feia molta pujada (13-3, 4'). No es trobava l'encert en atac –Xermadini, espès, va quedar-se a zero per primer cop en la Lliga Endesa– i, en defensa, qualsevol feina quedava desautoritzada si l'Unicaja disfrutava de segones i terceres opcions. El rebot va ser un malson continu i propiciava que, a poc a poc les diferències es disparessin. I, més encara si per exemple, en els cinc primers minuts de segon quart només va anotar de tir lliure (3 de Holt). A mitja part, el combinat del Principat hi va arribar amb un -16 després d'uns minuts d'inspiració d'Edwin Jackson, assistint i anotant.
La tornada de vestidors no apuntava res de bo. Primer va aturar-se el partit després de dos taps consecutius de Vázquez que li permetien batre el rècord històric; i després, perquè tot el forat va obrir-se moltíssim (59-39, 27'). Aquí, qui acabaria de màxim anotador del MoraBanc, Bogdanovic, havia fet un sol punt, de tir lliure. Peñarroya va donar entrada a Clark i, amb cinc oberts i capacitat per eixamplar el camp, va buscar el canvi de rumb. Es va retallar distància, però poc més.