En la fase àlgida del curs, el MoraBanc ha fet figa. La d'ahir és la quarta derrota consecutiva i pensar en el play-off és surrealista, sobretot pel que es transmet a la pista. El que fa setmanes es donava per fet –superar les dotze victòries de la passada campanya– ara s'haurà de pedalar fort per assolir-ho. En suma onze, i queden sis jornades. Sigui com sigui, tampoc seria un gran consol.

No s'havia arribat ni tan sols a l'equador del primer quart, i tot feia molta pujada (13-3, 4'). No es trobava l'encert en atac –Xermadini, espès, va quedar-se a zero per primer cop en la Lliga Endesa– i, en defensa, qualsevol feina quedava desautoritzada si l'Unicaja disfrutava de segones i terceres opcions. El rebot va ser un malson continu i propiciava que, a poc a poc les diferències es disparessin. I, més encara si per exemple, en els cinc primers minuts de segon quart només va anotar de tir lliure (3 de Holt). A mitja part, el combinat del Principat hi va arribar amb un -16 després d'uns minuts d'inspiració d'Edwin Jackson, assistint i anotant.

La tornada de vestidors no apuntava res de bo. Primer va aturar-se el partit després de dos taps consecutius de Vázquez que li permetien batre el rècord històric; i després, perquè tot el forat va obrir-se moltíssim (59-39, 27'). Aquí, qui acabaria de màxim anotador del MoraBanc, Bogdanovic, havia fet un sol punt, de tir lliure. Peñarroya va donar entrada a Clark i, amb cinc oberts i capacitat per eixamplar el camp, va buscar el canvi de rumb. Es va retallar distància, però poc més.