Al cap i a les mans
Del duel entre Noemí Jordana i Sílvia Domínguez, les bases de l'Spar i l'Avenida, en depèn en gran part el desenllaç del títol
Ortega i Xavi Fernández els han dedicat una atenció especial en els dos primers partits
Noemí Jordana és el timó de l'Spar Citylift Girona i, el dia que es retiri, el club i l'afició s'adonaran de com de ben acostumats els tenia la base de Torelló. És una jugadora capaç de decidir per ella mateixa, de generar, de llegir la situació més favorable i, als 36 anys, de jugar els 45 minuts de partit i pròrroga d'una final de lliga i ser decisiva per guanyar en el temps afegit. Ella i sis companyes més tenen la lliga a les mans, però Noe segur que té el partit al cap, ben dibuixat.
El problema és que al davant no hi ha qualsevol jugadora. Sílvia Domínguez és set anys més jove, però el seu palmarès és impressionant, tant en l'àmbit de seleccions (campiona d'Europa) com de clubs. Ha estat en els millors d'Europa, inclòs el Ros Casares i el Iekaterinburg, i així no és estrany que a casa col·leccioni trofeus: tres Eurolligues –és l'única jugadora que les ha guanyat de manera consecutiva amb tres equips diferents–, sis lligues, tres copes, una supercopa d'Europa i una FEB.
Dues fora de sèrie
En qualsevol cas, Jordana i Domínguez són les dues millors bases de la Lliga Femenina. Sumen 30 temporades com a professionals –i alguns partits com a júniors–, tot i que amb trajectòries diferents. Jordana és, amb diferència, la jugadora amb més partits en competicions FEB. El d'avui serà el que fa 530 en 18 temporades com a sènior. Sílvia Domínguez n'acreditarà 268, repartits en nou temporades com a sènior i dues de júnior.
Del que surti del seu cap i de les seves mans dependrà moltíssim el desenllaç de la lliga. Els dos entrenadors ho saben. Per això Ortega castiga Jordana canviant-li la defensora. Per això Xavi Fernández protegeix la seva directora de joc repartint el desgast de pujar la pilota contra la pressió de l'Avenida. I per això mateix el tècnic gironí es va treure de la màniga una defensa mixta (quatre en zona i individual amb Domínguez) en el segon partit.
Jordana i Domínguez no han coincidit en una mateixa plantilla, però sí que han jugat en un mateix club, el Ros Casares. La montgatina, un sol any, però li va servir per fer el triplet (Eurolliga, lliga i copa) justament amb Roberto Íñiguez. Jordana s'hi va estar sis temporades en dues etapes i en la segona va coincidir amb Carme Lluveras, que, com a mànager del club, també va fitxar Sílvia Domínguez i que explica com les veu ara, davant el repte de tenir una final a les mans.
“Experiència definitiva”
Lluveras entén que els equips on ha jugat Domínguez li donen “una experiència que és definitiva”. “Són molts anys en equips d'altíssim nivell europeu, molts anys, i aquest recorregut li dóna una saviesa que es tradueix en absència de dubtes. El seu ofici fa que ofensivament sàpiga llegir els avantatges, portar la pilota al lloc més convenient i tenir poder de decisió per ella mateixa quan l'equip li ho demana. L'experiència li dóna aquesta superioritat.” Per contrast, “Noemí Jordana no té el plus de l'altíssima competició de la seva rival i no ha treballat amb jugadores del mateix nivell, i això és important”.
L'entrenadora catalana, però, apunta una diferència en l'entorn –“Domínguez té més equip al seu voltant”– i una característica que més tard contrastarà amb Jordana: “És més decisiva per la seva incidència en el joc col·lectiu que no pas per ella mateixa.”
“Una «killer»”
“A Lliga Femenina, Noemí Jordana juga amb suficiència. Domínguez té pes en l'Eurolliga, però la LLF feia anys que no la disputava. En canvi, Noe s'hi sent la reina, governa, mana, domina tots els elements de la competició, rivals arbitratges, entrenadors. Ho té tot al cap”, afirma Lluveras. “Abans de la final em va dir: «Carme, tinc un pla, i si ens surt bé, la lliga serà nostra»”, revela.
En canvi, “l'Uni va just d'efectius”, constata Lluveras. “M'agradaria veure el duel entre totes dues amb deu jugadores per banda”, afegeix.
“Jordana és més killer, en moments decisius és més capaç de definir, més capaç d'anotar el triple guanyador que Sílvia Domínguez, que no ho té tant perquè en els últims equips en què ha estat no ha tingut aquest rol”, remata Lluveras.
