RICKY RUBIO
BASE DELS MINNESOTA TIMBERWOLVES
“El ‘play-off' és una espina”
“Amb Thibodeau, podem aconseguir-ho. El talent el tenim, però ens calen pautes clares al darrere i ell té aquesta mentalitat”
“La mort de Flip Saunders va condicionar, però guanyar 29 partits és un fracàs”
Els veterans ens han aconsellat, però no han aportat prou a la pista, i d'altres no tenien clar el seu rol. Això crea dubtes
Després de l'All-Star, he posat una altra marxa. Físicament, tenia bon ‘feeling' i guanyàvem. El meu millor moment allà
Tancada la cinquena temporada en l'NBA, Ricky Rubio (el Masnou, 21-10-1990) ha tornat a Catalunya a carregar piles. El base va presentar ahir a l'Auditori Movistar de Barcelona el seu campus al Collell (Pla de l'Estany), del 26 de juny al 2 de juliol, que inclourà una xerrada sobre l'ús de xarxes socials. A més, aquest any també en farà un a Minnesota.
La temporada ha estat marcada per la mort de Flip Saunders, tècnic i president d'operacions, a pocs dies d'arrencar la fase regular. Com ho van viure?
És difícil descriure-ho globalment perquè cadascú ho viu de forma diferent. Cadascú expressa les seves emocions com pot o com vol. Però va ser un cop duríssim perquè tots els que érem allà havíem estat seleccionats per a ell. Coses així et fan reflexionar, fer-te preguntes de tota mena, més enllà del bàsquet. I, des del punt de vista esportiu, tot i posar de primer un assistent [Sam Mitchell], potser no estava preparat, en el sentit que no va poder treballar a l'estiu, planificar. Això ens ha condicionat, però no posarem excuses. Hem guanyat 29 partits i això és un fracàs.
L'inici dels TWolves va ser positiu, però van enfonsar-se al gener, amb 2-14. Què va passar?
Principalment, som un equip jove i ens ha faltat aportació dels veterans [Garnett i Prince]. Per molt que ens puguin donar consells a fora, el que ens cal és que ajudin en els moments importants a la pista i no han aportat prou. Tampoc hem tingut regularitat, ni els rols dels jugadors han estat clars. LaVine va començar de base suplent i després ha passat a escorta; altres no sabien si eren o no en la rotació. I això crea molts dubtes. Massa. Però, després de l'All-Star, hem fet un bon balanç [10-12] i això ens dóna esperances de cara al futur.
Individualment també a vostè?
L'inici de temporada no va ser fàcil. Havia estat sis mesos aturat i a l'octubre no em sentia bé. Però després de l'All-Star he posat una altra marxa. Físicament, tenia bon feeling, jugava els minuts importants, arribaven les victòries i jugava amb més confiança en el tir exterior. Fins i tot, vaig fer un tir guanyador a Oklahoma. Crec que és el meu millor moment en l'NBA.
El punt d'inflexió per oblidar-se definitivament de les lesions?
Així ho espero [riu]. Les lesions et fan fer dos o tres passes enrere i la gent no entén que, quan tornes, has d'estar igual o millor que abans. Fa falta ser fort físicament i mentalment. Crec que he estat capaç de superar-les i, sobretot, d'aprendre'n.
Cinc temporades als TWolves, cap presència al ‘play-off' i un 37% de victòries. Pesa?
És una espina que tinc clavada. Quan veus que van passant les temporades i no ho assolim, et passen moltes coses pel cap. Però jo, quan m'uneixo a un projecte, sempre m'agrada complir l'objectiu. Vull conduir els TWolves al play-off.
Amb Tom Thibodeau de tècnic, es pot pensar ja en ‘play-off'?
Amb ell, crec que ho podem aconseguir. A l'NBA, si vols estar a dalt, has de ser regular i, per trobar-la, has de ser sòlid al darrere. El talent el tenim, però ens calen conceptes, pautes clares al darrere, i ell és un tècnic amb aquest tipus de mentalitat, d'un estil més europeu.
Ja hi ha pogut parlar?
Hem tingut un primer contacte i m'ha agradat. De la mitja hora que vam parlar, vint minuts van ser de defensa. Sap perfectament que som un equip jove, que ens agrada córrer, i a ell li agrada que es llancin triples des de les cantonades.
L'ha tranquil·litzat la confiança que li ha transmès en públic, després dels rumors insistents de traspàs d'aquest curs?
Realment és gratificant que el nou cap et doni confiança des del primer dia. Sé també que en Pau [Gasol] li havia parlat bé de mi, i li ho agraeixo. És cert que hi va haver dubtes sobre mi el curs passat. No tant de l'entrenador com del general manager perquè el projecte no acabava de rutllar. I, quan això passa, sempre es volen fer canvis. Dol estar en el punt de mira, però el negoci funciona així.
Nota que s'és més exigent amb vostè aquí o als Estats Units?
Per sobre de tot, el que s'exigeix més sóc jo mateix. Em desperto a les vuit del matí per anar a tirar, o a les tardes, després d'entrenar-me tot el dia, hi torno, i no hi ha ningú que m'obligui a fer-ho. És el millor per evolucionar i perquè sóc perfeccionista.
Té algun favorit per a l'anell?
Les lesions estan condicionant força els play-offs, com en el cas dels Clippers [lesions de Chris Paul i Griffin]. Potser em decantaria pels Cavaliers. Els veig bé i arribaran frescos a la final.
Té previst treballar algun aspecte concret abans de concentrar-se amb Espanya?
He descansat dues setmanes i a partir de la setmana que ve ja començaré a treballar. Vull arribar a to als Jocs i també fer un salt de qualitat en el tronc inferior, en cames, perquè m'ajuden moltíssim en el tir i les penetracions.
Es va perdre els Jocs de Londres per lesió. Té ganes de tornar a viure l'experiència?
Uns Jocs Olímpics són l'esdeveniment més important per a un esportista; és una experiència única. Ja no tinc disset anys i tinc moltes ganes de tornar-hi. Personalment, sempre recordaré la final de Pequín, el 2008. Allà em vaig adonar que podia competir amb els millors.
La presència a Rio no està assegurada si fem cas de les amenaces de la FIBA.
Sincerament, no entenc que un conflicte entre clubs acabi afectant les federacions. Però els jugadors no podem fer-hi gaire res. Ens hem guanyat el dret esportiu de ser-hi i no m'entra al cap que no poguéssim jugar.
El pensament únic és el podi?
Aquesta selecció s'ha guanyat el respecte de poder parlar de podis o medalles, però sabem que hi haurà seleccions de primer nivell, començant pels Estats Units, el rival a batre.
El seu exequip, el Barça Lassa, ve d'una patacada, l'eliminació europea. Com els veu?
Estava fent una temporada molt bona, però en una setmana tot ha canviat. Mentalment ara han de ser molt forts. Però si guanyen la Lliga Endesa no serà una mala temporada i tenen qualitat per fer-ho.
Finalment, qui veu com a campió de l'Eurolliga?
El Fenerbahçe.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.