L'objectiu inicial era disputar aquesta fase d'ascens i ho vam aconseguir. Però, crec que teníem potencial suficient per no haver d'esperar fins a l'última jornada per classificar-nos-hi. Un cop allà, ens va penalitzar la falta d'encert contra el Gandia, que ens va impedir competir-hi com ens hauria agradat. Contra el Coín i l'Ardoi, vam demostrar que érem superiors. En línies generals, per resultats i treball del grup, estic molt i molt satisfet.

Teníem assumit que econòmicament el club segurament no s'hauria pogut permetre un salt de categoria tan gran com el de pujar a LEB Plata. Però vam anar allà a buscar l'ascens esportiu, un premi a la temporada. La junta no ens ha imposat mai res i ens ha tractat molt bé. Per exemple, del viatge a Gandia, no ens vam haver de preocupar de res.

Això sí. Ens han dit que econòmicament no hi ha cap problema. Aquesta temporada, hem aconseguit una fita que tots, tant ara nosaltres com abans amb en Marc Delemus de tècnic, estàvem buscant aquests anys. Sense la feina anterior d'en Marc, aquest equip no hauria estat tan amunt.

Quan em plantegen fa un any entrenar el Quart, em va estimular perquè comptaria amb un grup experimentat fins i tot a LEB Or. Vaig visualitzar un tipus de joc amb sistemes molt senzills, buscant que no estigués robotitzat. I l'efecte que es va obtenir era tot el contrari. Ens encallàvem i, després de Nadal, vaig haver-ho de canviar tot i restringir més tàcticament l'equip. Això és el que m'ha costat més, fer jugar els jugadors. De la resta, també ha estat difícil compaginar, en alguns casos, la feina amb els partits. Masllorens va haver de treballar de nits o Eric Jiménez, a vegades, s'arribava a entrenar amb la llengua a fora per la feina. Però això és normal perquè aquí no es cobra. En tot cas, el comportament i el compromís de la plantilla han estat impressionants. Això, sens dubte, ha estat el més positiu.

En principi, sí. Les primeres dues setmanes després de disputar la fase tothom volia desconnectar, i no parlar gaire en clau de futur. I el club tampoc ens ha pressionat, ni a mi ni als jugadors, en aquest sentit. Però, en els últims dies, la impressió de la majoria és que hi ha ganes de continuar.

Jo, en la línia dels jugadors. Se'm faria feixuc continuar si la majoria volguessin plegar perquè s'hauria de fer l'equip de nou i trobar peces d'aquest nivell aquí a Girona, i sense cobrar, és molt i molt difícil. Però, subratllo que el que m'han transmès el gruix de jugadors és que volen continuar al club i, si ells ho fan, jo també.

De moment, tinc la baixa segura de David Puertas, i els dubtes encara de Dos Santos i Miki Lozano. El que m'agradaria tenir és un jugador amb caràcter, que aparegués sobretot en situacions adverses. Potser en ser un grup tan unit, entre ells a vegades no es diuen les coses a la cara. I no parlo de reprotxar, sinó d'aixecar l'equip en mals moments. Després, hi afegiria un penetrador, que seria un perfil de jugador que ens falta. Tenim tiradors, rebot, gent gran a la pintura... No es tracta d'incorporar cap superjugador, sinó de coses molt específiques per créixer.

Ho veig complicat si no es posen diners sobre la taula i es paga als jugadors. De gironins de primer nivell n'hi ha, però uns estan estudiant a Barcelona i d'altres hi juguen professionalment, com és el cas de Jordi Trias, Gatell o Quique Garrido. Però, també haig de dir que conec aquest club, hi he entrenat, i són gent seriosa. Si volen plaça a EBA, segur que ho deuen tenir tot bastant ben embastat. No són del tipus de gent que s'aventura a última hora a veure què passa.

Entenc que ha d'acabar sent la referència a la demarcació de Girona, i mira que jo sóc l'entrenador del Quart! Està clar que des de la desaparició del CB Girona [estiu del 2008] el bàsquet ha quedat orfe d'elit, tot i que en femení hi ha l'Uni Girona. I Marc Gasol crec que pot omplir aquest buit. No serà d'un dia per l'altre, però d'aquí a uns anys segur que exercirà aquest paper de referent. No es crea un club per només tenir bàsquet de base. Si finalment es fa ara el sènior, ja es podrà donar sortida als seus jugadors. Fins on creixerà? Ja ho veurem. Però el camí traçat és bo.