Més bàsquet

SÍLVIA DOMÍNGUEZ I ANNA CRUZ

Jugadores de la SELECCIÓ ESPANYOLA FEMENINA DE BÀSQUET

“Ser en uns Jocs juntes és un somni”

Sílvia Domínguez i Anna Cruz són dues de les cinc catalanes de la selecció espanyola, que vol fer història

Arriben en el millor moment de la seva carrera

Hem anat amb
la mateixa colla d'amigues des que jugàvem a l'escola fins ara; sempre juntes
No ens conformem només a viure uns Jocs, i volem pujar
al podi amb una medalla, tot i que sabem que és difícil

La montgatina Sílvia Domínguez (31-1-1987) i la badalonina Anna Cruz (27-10-1986) es porten tres mesos i quatre dies. Van començar a botar la pilota a Badalona i la base ho va haver de fer amb els nens al Sant Josep perquè ja tenia molt nivell. Van coincidir en els equips base del Gitanjali, una escola de referència en el bàsquet femení d'aquella època, i després van fer el salt a l'Universitari per debutar en la Lliga Femenina amb l'UB Barça i fer una carrera paral·lela i plena d'èxits. Van marxar a Rússia, però la Sílvia va tornar a Salamanca i Cruz ha fitxat pel Dynamo Kursk, a Rússia. Els 3.374,25 quilòmetres que separen les dues ciutats, però, no refredaran una amistat més forta que mai. Aquest estiu, entre preolímpic i Jocs Olímpics, han trobat temps per a allò que tant els agrada: el bàsquet. Han engegat a Tiana el seu propi campus, que ha estat un èxit total.

Debuten en uns Jocs Olímpics
i totes dues tenen la mateixa alegria perquè fa vuit anys van tenir la mateixa decepció?
[Cruz] En els últims Jocs, a Londres, no ens vam classificar, i en els anteriors, a Pequín, jo vaig ser l'última que van deixar fora després d'estar a la concentració. El 2012 no ens vam classificar perquè vam quedar novenes en l'europeu i no vam poder jugar el preolímpic. Estàvem bastant enfonsades, i quatre anys després estem jugant al màxim.
[Domínguez] L'any dels Jocs de Pequín, el 2008, va ser molt dur perquè em van enviar cap a casa com una de les descartades. Però llavors la Núria Martínez es va trencar un dit i em van fer tornar amb la condició que, si es recuperava, hi aniria ella. Vaig jugar el preolímpic i quan faltaven dos dies per anar cap a Pequín em van dir que em quedava a casa. No va ser un trauma perquè era jove i al davant hi tenia la Laia Palau, l'Elisa Aguilar i la Núria Martínez, però sí que va ser un cop moral.
Hem vist que ahir va debutar
en la WNBA Marta Xargay aquesta temporada. Hi ha anat per jugar amb Phoenix durant 12 dies abans de concentrar-se amb la selecció. Vostè, que ha estat campiona de la WNBA, també ho farà?
[Cruz] Encara estic pensant si puc compaginar els Jocs Olímpics i jugar en la WNBA. M'ho estic plantejant, però vaig decidir que donava prioritat a la selecció espanyola perquè mai he viscut uns Jocs. El que sí que he parlat amb Minnesota és que quan acabin els Jocs, si tot va com hem dit, aniré a jugar la fase final de la temporada amb les Lynx, com el curs passat.
Han tingut només tres setmanes de vacances i decideixen fer un campus. No n'estan fartes, de bàsquet?
[Domínguez] Era un cosa que teníem al cap des de feia temps, ens feia il·lusió, ens agrada, i ahir quan vam acabar vam tenir clar que ha estat un encert. Hi haurà segona edició, segur, i tot ha anat perfecte. És una setmana de bàsquet intensa però diferent. Val molt la pena.
Diuen que per a un esportista ser a uns Jocs Olímpics és el màxim. Com s'ho plantegen?
[Cruz] Quan penso en els Jocs Olímpics em ve alguna cosa molt gran, un somni, envoltada de tants esportistes que he vist per la televisió i que mai hauria pensat que estaria compartint la vila o el menjador amb ells. És cert que sempre diem amb la Sílvia que ser juntes en uns Jocs era un somni, i ara serà un somni fet realitat.
Quina relació tan forta que tenen entre totes dues, oi?
[Domínguez] Pensa que és una relació que va molt més enllà del bàsquet i de coincidir en el bàsquet. Anem amb el mateix grup d'amigues, hem passat de jugar a bàsquet en un pati d'escola a fer-ho als Jocs Olímpics, i això és genial. Sí que és cert que l'estiu passat, quan l'Anna va estar en la WNBA, vam estar més separades, però aquest estiu hem fet el preolímpic, el campus, ara els Jocs Olímpics... Ens haurem de deixar espai.
Parlem dels Jocs. Quins objectius es marquen?
[Cruz] En teoria no ens tanquem portes perquè fa quatre anys que treballem molt fort, sabem que hi ha seleccions que tenen millor equip, com els Estats Units i Austràlia. A les australianes les vam guanyar fa poc, però els faltaven tres jugadores clau. També hi haurà el Brasil, com a amfitriona, Sèrbia... És molt complicat.
Quina importància donen a tenir bones sensacions en els primers partits?
[Domínguez] És clau. En el grup tenim Sèrbia, la vigent campiona d'Europa, els Estats Units... i podem començar amb un 0-2, però hem d'estar tranquil·les. Sabem que som un equip mentalment fort i que podem guanyar.
Quan van plegar Valdemoro, Aguilar, Fernández... semblava que es tocava una fi de cicle, però les noves generacions han pres el relleu molt bé.
[Cruz] Es treballa molt bé des de categories inferiors i això ha fet que el canvi generacional no s'hagi notat. Les joves hem anat entrant progressivament i això ha permès que jugadores com Valdemoro o Aguilar hagin plegat sense que el nivell de la selecció hagi baixat.
I, sobretot, hi ha molt bon ambient entre totes?
[Domínguez] Jo sóc, teòricament, la base suplent, per darrere la Laia Palau, però la relació és genial. Ella és més directora i jo surto més per revolucionar el ritme. Això passa amb la resta de jugadores a cada posició. No hi ha rivalitat.
On veuen la clau en una competició com els Jocs?
[Cruz] És molt important arribar al tram final físicament bé, t'has de saber dosificar en la fase de grups, controlar els minuts per arribar mentalment fresc. Mentalment tothom arriba fort als partits decisius, perquè tothom els espera.
És utòpic parlar de medalles?
[Domínguez] Per nosaltres és important ser als Jocs Olímpics i, després, somiar. Venim de ser campiones d'Europa i plata al mundial. No ens conformem només a viure uns Jocs, i volem pujar al podi amb una medalla, tot i que sabem que és complicat. Però som un equip molt ambiciós.
Anna, ha jugat en la WNBA i coneix perfectament el nivell de les nord-americanes. Tenen possibilitats contra elles?
[Cruz] Els Estats Units també són humanes, hauríem de fer un partit superbò i elles un partit dolent. Però en l'esport pot passar de tot. No són d'un altre planeta, com demostra el fet que cada vegada hi ha més europees que van a la WNBA. El punt que tenen a favor els Estats Units és el físic, realment el treballen molt i es cuiden molt. Tècnicament estem molt igualats, entre els equips europeus i els nord-americans. La diferència que veig d'una lliga a l'altra és el ritme de la competició.
Qui els agradaria trobar?
[Cruz] M'agradaria trobar-me amb Nowitzki, Michael Phelps, Usain Bolt... No hem parlat gaire entre les jugadores, perquè era com una mica tabú. L'última nit, quan ens vam classificar, ens van dir que és una passada tota l'experiència i que les que no hi hem estat mai al·lucinarem molt.
S'ha parlat molt del virus del Zika, entre els nois. Com ho viuen les noies?
[Cruz] L'altre dia ens vam anar a vacunar i ens van informar sobre el Zika, i si ens volíem quedar embarassades a curt o mitjà termini era preocupant, però no és el cas. Volem viure uns Jocs, però volem tornar felices, no malaltes.
La selecció espanyola masculina es va concentrar l'1 de juliol i vostès ho faran el 21, només dues setmanes abans dels Jocs.
[Domínguez] L'any passat vam tenir les finestres FIBA a mitja temporada, en què vam estar amb la selecció per Nadal i al febrer. Ara, en el preolímpic, hem estat un mes concentrades i necessitàvem aquest mes per desconnectar. La gent es pot sorprendre perquè ens concentrem només dues setmanes abans dels Jocs, però ja estem en forma.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)